Fita: PEPE RUBIANES

 

 

Relacions Humanes

 

PEPE RUBIANES

 

 

ACTOR GALAICO – CATALÀ D’ÀCID HUMOR

 

Moment o fet important que constitueix una fita en la nostra història.

 

 

I – PEPE RUBIANES

 

José Rubianes Alegret, més conegut com Pepe Rubianes, (Vilagarcía de Arousa, 2 de setembre del 1947 – Barcelona, 1 de març de 2009) fou un actor de teatre galaico-català resident a Catalunya i especialitzat en mim, imitacions i monòlegs.

 

 

Destacà per la seva ironia, el seu àcid sentit de l’ humor i la seva incontenible xerrameca esquitxada de constants renecs. Es definia com un "actor galaico-català: galaic perquè naixí a Galícia encara que quasi mai he viscut allà i català perquè sempre he viscut a Catalunya encara que mai he nascut aquí.

 

 

En la Universitat de Barcelona es llicencià en filosofia i es va familiaritzà amb els escenaris. Primer s’uní al grup T.O.C. (Teatre Universitari de Càmera). Posteriorment s’integrà en el NGTU (Nou Grup de Teatre Universitari), i on conegué els integrants de la futura companyia Dagoll Dagom, amb la qual col·laboraria en diverses ocasions de la seva carrera. Al 1970, i sent encara universitari, participà com actor de figuració amb text en Un enemic del poble, que s’estrenà en el Teatre Calderón de Barcelona. Posteriorment participà en El cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra, en actuació al Port de la Selva.

 

 

II – BIOGRAFIA ARTISTICA DE PEPE RUBIANES

 

El 1981, Rubianes decidí emprendre el seu camí en solitari. Estrenà el seu espectacle Pay-Pay, que representaria durant tres anys en diverses sales de Barcelona i altres ciutats espanyoles, i en Centreamèrica: Cuba, Mèxic, Panamà, Costa Rica, Nicaragua i Guatemala. Al 1984 estrenà la seva segona obra, NO, que representa a diverses ciutats d’Espanya, Argentina i Uruguai.

 

 

. . . . . . . .

 

 

El 1987 estrenà Sin palabras, i el 1988, En resumidas cuentas…, antologia dels millors moments dels seus tres primers espectacles. Rubianes acabà la dècada de 1980 amb un gran prestigi, que ampliaria notablement en la dècada següent, amb obres d’èxit rotund com ¡Por el amor de Diós! (1991) i Ssscum! (1992), que el situaren entre els monologuistes reconeguts.

 

 

 

. . . . . . . .

 

 

En els anys 1990 s’introduí en nous mitjans com la ràdio, el cinema i la televisió, que li atorgaren una gran popularitat social. En aquest apartat destaca el seu treball com a protagonista de la sèrie de televisió Makinavaja, que li oferí certa notorietat que es mantindria durant força temps a Espanya.

 

 

. . . . . . .

 

 

El 1995 estrenà a Barcelona el seu espectacle Rubianes: 15 años, que va aplegar els millors esquetxos dels seus espectacles en solitari des del 1980. El 1997 veiè la llum el seu espectacle, Rubianes, solamente. Amb ocasió del 70è aniversari de Federico García Lorca, el 2006 ha presentà el seu espectacle Lorca eran todos.

 

 

III – PEPE RUBIANES PERSONATGE POLÈMIC

 

El gener del 2006 fou objecte de polèmica per la seva intervenció a El Club, TV3, en la qual, responent a una pregunta del presentador sobre la seva actitud respecte a la unitat d’Espanya va fer un comentari poc afortunat. Posteriorment, davant la commoció causada per aquestes declaracions, es disculpà públicament i matisà que tals comentaris anaven referits a una determinada concepció d’Espanya: "…jo vaig insultar l’Espanya que va matar Lorca. Respecto l’Espanya democràtica i constitucional. Aquesta Espanya em mereix tots els meus respectes i, a més, pertanyo a ella".

 

 

La companyia de Rubianes fou contractada pel director del Teatro Español de Madrid, Mario Gas, per representar l’obra Lorca eran todos, en el marc d’un cicle d’homenatge al poeta granadí durant el mes de setembre de 2006. Després de les protestes en contra de la representació en un teatre de titularitat pública, l’actor decidí retirar de forma voluntària el seu espectacle a causa de, segons les seves paraules, “l’agressiu ambient".

 

 

L’actor destacà que, fins al moment, la presentació de l’obra en diferents ciutats espanyoles no li havia creat cap problema i va tornar a atribuir a una campanya de "la dreta més rància" la situació creada a Madrid.

 

 

IV – PREMIS I DISTINCIONS

 

 

 

1987. Premi Joanot i Racó de l’Arnau al Mejor Actor del Año

1991. Premi Turia

1996. Premi "Els Millors" al Millor Actor per Rubianes 15 años

1998. Premi "Les mil i una"

1998. Premi Especial de la Crítica pels seus 15 anys

1999. Premi San Miquel del Patronat de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega en la Categoria de "Millor Obra Representada en una sala" per Rubianes, solamente.

1999. Premi d’Honor FAD Sebastià Gash

1999. Premi "Els Millors" al Millor Espectacle Teatral per Rubianes, solamente

2001. Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’Arts Escèniques

2006. Premi Gat Perich per la seva trajectòria

 

Pepe Rubianes a la gala: Guanyat el cel amb el Pare Manel’2008

El 19 de maig de 2008 al Teatre Tivoli de Barcelona

 

 

 

V – UN ANY SENSE PEPE RUBIANES

 

L’1 de març de 2009 es va morir l’actor i director teatral Pepe Rubianes d’un càncer de pulmó. Tenia seixanta-un any i havia fet una carrera artística a base de mim, de monòlegs i de comèdia, amb molt d’humor i una xerrameca incontenible.

 

 

 

En aquestes dates, al cap d’un any d’haver-se mort, alguns dels mitjans en què va col·laborar li reten homenatge, TV3 li dedicà el programa de tarda i Catalunya Ràdio un programa especial, en el Teatre Capitol de Barcelona, convidant molts dels seus bons amics.

Coincidint amb aquest primer aniversari l’editorial Ara Llibres, s’hi publicarà el 25 de març “Poemas africanos”, els poemes que l’actor va escriure durant els viatges per l’Àfrica: una seixantena de poesies que va redactar en els tres grans viatges que va fer a Etiòpia i Kenya durant els anys 2006 i 2007.

 

 

 

 

RESUM

 

Pepe Rubianes va aconseguir guanyar-se l’admiració i amistat del gran públic, malgrat els seus puntuals cridaners i àcids comentaris escènics, quedant definitivament dins la selecta memòria d’un poble sencer i de gran part d’espanyols. DESCANSI EN PAU!.

 

 

 

Recopilació i edició

Martí Ferré