CAUTXÚ I PNEUMÀTICS

 

 

TECNOLOGIES I INDUSTRIES

 

 

CAUXÚ I PNEUMÀTICS

 

Pneumàtic de competició

 

El coneixement del cautxú i de les seves imprescindibles aplicacions en tot allò que ens envolta, entenem que resulta d’interès general, sent el producte més conegut per tothom el pneumàtic, article que ha de tenir unes molt rigoroses qualitats i impossibles assolir amb qualsevol altre material.

 

 

I – INTRODUCCIÓ AL CAUXÚ

 

Les peces de cautxú constitueixen uns elements imprescindibles en equips i maquinaria de tota mena, en la majoria de les activitats industrials, de la construcció i en els articles de consum durable.

 

 

Del cautxú, natural o sintètic, barrejat amb altres productes auxiliars que l’hi milloraran las qualitats tècniques, s’obté la matèria que denominem goma i, una vegada processada o vulcanitzada mitjançant el calor, resulta finalment el elastòmer anomenat cautxú vulcanitzat, que no és deformat amb calor, no és pot esqueixar i ja no és enganxós, tal com el coneixem en innumerables peces.

 

 

II – CAUTXÚ NATURAL

 

El cautxú natural era conegut i utilitzat per els maies i altres pobles aborígens d’Amèrica, que extreien el làtex de diverses plantes, pròpies de les zones tropicals i l’única que té importància industrial és l’arbre conegut com "hevea brasiliensis".

 

 

Làtex de l’arbre del cautxú

 

 

El cautxú és una substancia elàstica , impermeable, resistent a l’abrasió i a les corrents elèctriques. L’informe de Charles M. de La Condamine, publicat per la Acadèmia de les Ciències, París 1745, ens descriu quan sorprenent resultava el cautxú a un europeu de la seva època:

 

La resina anomenada cautxú en el Brasil, quan està fresca pot ser modelada donant-li qualsevol forma que es desitgi; és impenetrable per la pluja, però, com cosa més notable encara, és molt elàstica. És fan amb ella ampolles irrompibles, sabates, boles buides que s’aixafen al ser oprimides i recuperen la seva forma al deixar-les desprès.

 

El portuguesos de Pará han après del omaguas a fer amb aquest material xeringues que no necessiten èmbol; tenen forma de peres buides amb un petit forat a la punta. S’omplen d’aigua i quan se les oprimeix funcionen com una xeringa comú”.

 

 

Món del cautxú natural

 

Producció relativa de cautxú natural

 

Malgrat el control existent en el Brasil, varen aconseguir treure’n esqueixos i actualment s’obté majorment  en plantacions d’África i Àsia que disposen d’un clima tropical semblant al original del Brasil i on és més fàcil de treballar que en plena selva.

 

 

Circuit industrial del cautxú natural

 

 

 

III – CAUTXÚ SINTÈTIC

 

La II Gerra Mundial i el conseqüent bloqueig d’Alemanya van donar un gran ímpetus a l’experimentació i recerca del cautxú sintètic, dons fins a les hores el resultats eren incipients per aconseguir la polimerització, o sigui, les tècniques especifiques  que fessin possible la unió de monòmers per a formar un polímer i controlar la ordenació espaial de la cadena, o sigui la microestructura del polímer.

 

 

El somni dels químics del cautxú d’aconseguir per síntesis un material homologable al cautxú natural eren notables i èxplicit resulta l’informa “Cautxú: Historia, Producció i Manufactura”, de P.W. Barker, Ministeri de Comerç dels Estats Units, Washington 1940:

 

Molts homes han dedicat part de la seva vida a la recerca del cautxú sintètic i cada nou experiment ha obtingut un producte més acceptable comercial i industrialment”.

 

 

IV – CAUTXÚ NATURAL I SINTÈTIC

 

Les propietats dels cautxús vulcanitzats o elastòmers són extraordinàries i sorprenents, d’un interès tecnològic imprescindible per a tots el tècnics que els incorporen als seus projectes.

 

Característiques tècniques relatives dels cautxús

 

 

Les característiques tècniques quantificables dels elastòmers o cautxús vulcanitzats poden ser moltes, segons el grau d’exigència que precisem, però les fonamentals les hem resumit en dinou de relatives. Podem comparar les dades del cautxú natural o NR amb els dels seus contratips sintètics IR, SBR i BR i, a la vegada, veure les dels altres cautxús sintètics, destinats a diverses i diferents aplicacions industrials.

 

 

V – PNEUMÀTICS

 

Inicialment, els cotxes anaven sobre rodes de cautxú massisses, però, malgrat la seva elasticitat, no resultaven prou confortables.

 

Procés de fabricació dels pneumàtics

 

El cautxú, les seves extraordinàries propietats l’han fet imprescindible en multitud d’aplicacions industrials i científiques, però, indudablement, el pneumàtic segueix sent el rei i els màxim exponent d’us i consum de cautxú.

 

Respecte al pneumàtic similar al que ara coneixem, la patent data de 1888, quan John Boyd Dunlop va registrar  una nova patent i l’aplicà en un tricicle:

 

“Patent Nº 10.607 – A.D. 1888

Millora en els pneumàtics per rodes de Bicicleta, Tricicles i altres vehicles de carretera:

Jo, John Boyd Dunlop, Metge Veterinari, domiciliat en el numero 50 del Carrer Clouchester, Belfast, declaro per la present patent que el caràcter del meu invent és el següent:

Una cambra o tub de cautxú i tela o altres materials adequats, contenint dita cambra o tub d’aire sota pressió o d’altre manera i que tindrà que ser agregada a la roda o rodes en l forma que es consideri més adequada.

Datada aquest vint de juliol, 1888”

 

 

EL PNEUMÀTICS DESMUNTABLE:

 

Realment, el pneumàtic desmuntable el varen ideà els germans Michelin en 1891 i l’aplicaren a un automòbil en la carrera Paris – Bordeus – Paris, de 1894.

 

Automòbil

 

Motocicleta

 

Camió

 

 

Tractor

 

Grans avions

 

Muntatge del grup de pneumàtics

 

 

Nau aeroespacial

 

Resulta evident que els pneumàtics de cautxú es varen imposar en un període de temps molt curt, segueixen plenament vigents a l’actualitat i són encara insubstituïbles.

 

 

Informació i edició

Martín Ferré

 

 

NOTA:

 

En el supòsit que algú tingui interès professional per aprofundir en la tecnologia i industria del cautxú, com tècnic usuari, trobarà els nostre manual en el Blog: http://cerclesbd.spaces.live.com.

 

 

MANUAL BASICO DEL CAUCHO

Capítulos

CAUCHOS, GOMAS Y ELASTÓMEROS

I – CRONICA DEL CAUCHO

II – ORIGEN, PROPIEDADES Y APLICACIONES DE LOS

CAUCHOS, GOMAS Y ELASTÓMEROS

III – ELECCIÓN DE ELASTÓMEROS SEGÚN CARACTERÍSTICAS

IV.A – MEZCLADO DEL CAUCHO

IV.B – CALANDRADO DE LA GOMA

IV.C – MOLDEO DE LA GOMA

IV.D – EXTRUSION DE LA GOMA

IV.E – MANUFACTURAS DIVERSAS

 

 

Anuncios

INICI