ARTUR MAS de CiU PRESIDENT – I

 

ARTUR MAS

de

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

Imatge: Logo CiU 2010

 

PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

 

Primera part

 

 

I – CONVERGENCIA I UNIÓ

Convergència i Unió (CiU) és una federació de dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana o socialcristiana.

És una federació de partits polítics, que reconeixen la federació com a única eina electoral. El català és la llengua pròpia de la federació, juntament amb l’aranès a la Val d’Aran.

La Federació de CiU neix el 2 de desembre de 2001, quan Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya signen l’acord que dóna solidesa i estabilitat al projecte col·lectiu que compartien des de feia més de 20 anys.

 

Ambdós partits s’han presentat conjuntament a totes les eleccions des del 1978, quan Convergència Democràtica de Catalunya va arribar a un acord electoral amb Unió Democràtica de Catalunya per a presentar-se, conjuntament, a les eleccions del19 de setembre de 1978.

 

La federació va governar a la Generalitat de Catalunya des de 1980 a 2003, amb la presidència de Jordi Pujol i Soley, que fou President de la Generalitat de Catalunya fins 18 de desembre del 2003.

Convergència Democràtica de Catalunya:

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és un partit polític liberal i nacionalista català creat el 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l’entorn de la figura de Jordi Pujol.

Artur Mas i Gavarró – President de CDC

 

La seva situació en l’eix esquerra/dreta pot resultar polèmica. Si bé en els seus inicis es declarà de centre-esquerra, amb els anys ha anat evolucionant cap a posicions de centre.

Unió Democràtica de Catalunya:

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) és un partit polític català fundat  el 7 de novembre de 1931 com a partit catalanista i democràtic d’inspiració cristiana, però no confessional, d’ideologia nacionalista catalana i democristiana, ara dita socialcristiana.

Josep Antoni Duran i Lleida – President de UDC

 

El president del Comitè de Govern del partit i líder més destacat des de 1987 és Josep Antoni Duran Lleida. Unió Democràtica de Catalunya és el tercer partit en nombre d’afiliats a Catalunya, amb 16.000.

Gent de CiU

 

Filosofia de CiU:

Al llarg de la història contemporània de Catalunya i sempre que la democràcia ha estat possible, el catalanisme ha estat motor de canvi, progrés i modernitat.

No ha estat una història fàcil, però sota el lideratge del catalanisme s’ha defensat la identitat de la nació catalana i el seu autogovern, alhora que s’han assolit els nivells més alts de progrés econòmic, social i cultural.

 

Una presentació senzilla i contundent 

 

Catalunya, amb el catalanisme al capdavant, ha demostrat la seva capacitat de superar amb èxit l’adversitat i les dificultats. I si avui els catalans podem tenir confiança en nosaltres mateixos és també perquè sabem que la capacitat de resistir crisis de tota mena i superar-les forma part de la nostra història col·lectiva.

II – ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2003 I 2006

L’any 2003, l’històric president de la Generalitat Jordi Pujol i Soley no es presentà a les eleccions al Parlament de Catalunya, sinó que el candidat va ser Artur Mas, que tot i guanyar les eleccions contra pronòstic no va aconseguir governar a causa de l’anomena’t pacte de govern Tripartit.

El Pacte del Tinell fou un pacte realitzat el 14 de desembre de 2003 després de les Eleccions al Parlament de Catalunya en què el PSC, ERC i ICV-EUiA (l’anomenat Tripartit) acordaven formar govern amb participació de tots els partits.

Govern de Catalunya el 2003

 

El pacte establia entre d’altres punts que Pasqual Maragall i Mira esdevenia el nou president de la Generalitat de Catalunya i Josep-Lluís Carod-Rovira Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya. El nom de l’acord fou “Acord per un govern catalanista i d’esquerres”.

 

 

Pascual Maragall vist amb humor i un punt de psicologia  

 

L’1 de novembre de 2006 se celebren les eleccions al Parlament de Catalunya. Per segona vegada consecutiva Artur Mas encapçala la candidatura de CiU. La federació guanya les eleccions per vuitena vegada consecutiva, en vots i escons a les 4 demarcacions catalanes, i obté 48 diputats.

Govern de Catalunya el 2006

 

La reedició del pacte del Tripartit el 2006 impedeix que la federació torni a la Generalitat i José Montilla Aguilera es anomenat President de la Generalitat de Catalunya.

Ferreres a El Periódico de Catalunya

 

Debat dels principals candidats

 

Les eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya del 28 de novembre del 2010 donen clara avantatja a CiU i no permeten reeditar el Tripartit, tot i que el govern del PSC, ERC i ICV-EUiA semblava ja molt dividit políticament.

 

Filosofia i opinions concretes manifestades per Artur Mas 

 

Eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya

 

Grup de CiU al Parlament

 

Malèvola i humorística visió del “canvi”

 Ferreres a El Periódico de Catalunya

  

 

Continua ….

  

 

ARTUR MAS de CiU PRESIDENT – II

 

ARTUR MAS

de

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

Imatge: Logo CiU 2010

 

PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

 

Segona part

 

 

III – CRISI ECONOMICA I POLITICA ESPANYOLA

 

Evidentment, Catalunya està supeditada a les Corts Generals Espanyoles i al corresponent Govern de l’Estat, dirigit des de La Moncloa, actualment pel President José Luís Rodríguez Zapatero, després de guanyar les eleccions generals de l’any 2004 i revalidar el seu càrrec en les eleccions generals del 2008.

 

Eleccions Generals Espanyoles 2008

 

Zapatero no aconseguí la majoria absoluta, raó per la que va precisa d’una segona votació i fou investit President del Govern per majoria simple el dia 11 d’abril del 2008.

Govern d’Espanya 2008

 

El 28 d’abril del 2008 Rodríguez Zapatero respon en TVE a les preguntes relatives a la desacceleració de la economia espanyola i sobre les mesures socials que pensa aplicar, afirmant: “El poder no me ha cambiado ni me va a cambiar…”.

 

Zapatero y Buch G-20

 

El novembre del 2008 va anar a la reunió del G-20 a Washington, on va donar suport a l’aplicació d’un pla d’estímuls fiscals coordinat, una major atenció a la economia real i una plena transparència en les operacions financeres.

 

 

L’any 2009 resultà el pitjor per economia espanyola durant l’actual crisi, tota vegada que Espanya liderava la destrucció de treball en la Eurozona. El numero de parats voltava els 4.4 milions i el dèficit va arribar al 9.49% del PIB. Una de les mesures del govern va esser augmentar  l’IVA en dos punts fins el 18%. Mesura polèmica per sindicats, empresaris i alguns grups politics.

 

Des del 1 de gener del 2010, Espanya ostenta durant 6 mesos, fins el 30 de juny, la Presidència de la Unió Europea, on el President de torn serà Rodríguez Zapatero junt al President permanent de la UE, Herman Van Rompuy.

 

 

 

L’any 2010 continua amb la crisi econòmica sense resoldre, la polèmica respecta l’augment del IVA, la proposa del Govern augmentar l’edat de jubilació fins a 67 anys, augmentar a 25 anys el període per calcular les pensions, etc. El 12 de maig del 2010 anuncien en sessió del Congrés que reduirien el salari dels funcionaris en un 5% i els congelarien el 2011, juntament amb les pensions. El juny del 2010 el Govern decideix afrontar la reforma del mercat laboral, desprès del fracàs  del diàleg social durant dos anys.

 

 

 

Totes aquestes mesures foren fortament criticades per l’oposició, que acusaven al Govern de fer pagar la crisi als més dèbils i tot plegat de “injust”, “insuficient” i “improvisat”. Els sindicats consideraren les reformes com a lesives pels treballadors i convocaren una vaga general pel dimecres 29 de setembre del 2010.

 

El canvi de rumb del President de Govern resulta incomprès

Nous ministres 2010

 

El 20 d’octubre del 2010 s’ha anuncia una nova remodelació del Govern, amb canvis en set del disset ministeris, Alfredo Rubalcaba succeeix a Maria Teresa Fernández de la Vega en la Vicepresidència primera i com a portaveu del Govern, etc., etc., tot cercant una recuperació i millora del seu prestigi.

 

Ferreres en El Periódico de Catalunya

 

 

IV – COMPLEXITAT I FUTUR DE LA UNIÓ EUROPEA

 

HISTORIA DE LA UNIÓ EUROPEA

La historia d’Europa ens ensenya que ha estat constantment ocupada per les guerres entre els països o els estats, avanç eren les capritxoses guerres dels reis i després han estat les guerres dels poble i les lluites per raons econòmiques.

 

Al final de la Segona Guerra Mundial, Europa es trobava sotmesa en una profunda devastació, majorment Alemanya que havia perdut la guerra, però també França i el Regne Unit varen sofrir importants pèrdues humanes i econòmiques.

Cercant solucions pel futur, el 1 de novembre de 1993, entrà en vigor el Tractat de la Unió Europea (TUE), successora realment de les Comunitats Europees creades al anys 50 del segle XX, en 1957 el Tractat de Roma, 1965 la Comissió Europea i el Consell Europeu.

El juliol de 1978 s’aplica l’Acta Única Europea amb la missió de dinamitzar la construcció europea, fixant la consolidació del mercat interior en 1993 i permeten la lliure circulació de capitals i serveis.

El Tractat de Maastricht entra en vigor el 1993, continua el mercat comú transformat en Comunitat Europea. El Tractat crea la ciutadania europea i permet circular i residir en lliurement en el països de la Comunitat. Decideix la creació d’una moneda única europea, l’Euro, que entraria en circulació l’any 2002, sota el control del Banc Central Europeu.

La Unió Europea en el món

 

L’any 1999 entra en vigor el Tractat d’Amsterdam que afirma els principis de llibertat, democràcia i respecte als drets humans. Dos anys després es firma el Tractat de Niça, que entraria en vigor en el 2003,

Els exercits de la Unió Europea garantia de pau

 

Actualment, el 2009, després de ser ratificat impera el Tractat de Lisboa, que introduí modificacions i resumeix els tractats vigents fins a la data.

 

Els òrgans fonamentals de la Unió Europea son: el Parlament, el Consell i la Comissió.

Parlament Europeo

Consell de la Unió Europea – Comissió Europea

 

 

En les eleccions par el Parlament Europeu, del 7 de juny del 2009, Europa castiga als socialdemòcrates, la dreta arrasa mentre l’esquerra s’enfonsa. Els laboristes britànics de Gordon Brown varen sofrir un sever càstig, en contrast amb les victòries de Àngela Merkel, Silvio Berluscono i Nicolas Sarkozy.

MULTILINGÜISME DE LA UNIÓ EUROPEA

La Unió Europea està constituïda per 27 estats, amb 23 idiomes oficials de treball i els estats membres aporten dotzenes de idiomes més, cooficials en part del territori o no oficials.

 

Malgrat això, en la Unió Europea,  el col·legit de comissaris de la Comissió Europea negocia sobre la base dels documents presentats en Alemany, Francès i Inglés.

Estats de la Unió Europea

  

Resulta una comunitat multicultural i plurilingüe, amb importants col·lectius a defensar, que ens confirma la complexitat d’enteniment del conjunt de pobles i ciutadans d’Europa, exponencialment superior a la que tenim a Espanya.

CRISI ECONOMICA I FINANCERA A LA UNIÓ EUROPEA

El Banc Centra Europeu (BCE), creat el 1998 per introduir i gestionar la nova moneda, efectuar operacions en divises i garantir el bon funcionament del sistemes de pagament, és també responsable de fixar les grans líneas de la política econòmica i monetària de la UE.

Torre del Banc Central Europeo

 

 

La Unió Europea, al igual que bona part del món, està afectada per una greu crisi econòmica i financera, situació que complica i amenaça el seu futur.

 

Una crisi que fou negada repetidament per el President del Govern d’Espanya i, finalment, ha resultat ser una de les més dures i pernicioses de tot Europa.

 

Difícil i complexa és el futur de la Unió Europea, sens dubte, molts anys caldran i molt seran els inconvenients a superar per arribar a una veritable unió política de tants i tant diferents estats, però semblava que la unió monetària ja era ben solida i l’experiència en ensenya que cal millorar molt encara, l’actual crisi econòmica i financera n’ha estat un bon exemple.

Continua ….

ARTUR MAS DE CiU PRESIDENT – III

 

ARTUR MAS

de

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

 

PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Tercera part

 

 

V – ESTADISTES I LA CAPACITAT PER GOVERNAR

La realitat és que la desconfiança actual de la ciutadania en vers a la classe política és molt gran i resulta evident que, entre molts factors, els manquen als politics la qualificació professional i l’experiència mínima necessària.

Evolució natural dins l’escalafó polític

En el cas dels governs de José Luís Rodríguez Zapatero el repartiment de ministeris entre els líders regionals del partit ha estat una constant, malgrat l’absolut desconeixement de l’àrea que els hi es assignada i/o que la seva experiència bàsica l’han obtingut només escalant en governs de tipus municipal. Per acabar-ho d’adobar, sembla que no fa cas dels pocs ministres que tenen els coneixements necessaris!

Amiguisme partidista o parroquial

Estadista s’anomena a la persona versada en la direcció d’assumptes de caràcter estatal i instruïda en matèries d’alta política, com alguns caps d’estat o alts càrrecs d’un govern. L’historia en reconeix alguns de notables, però majorment ens presenta a molts governants que no han estat mínimament a la alçada que el seu càrrec precisava.

 

Una versió simple i simpàtica de la crisi

Basant-nos en aquestes circumstancies podrem comprendre com s’ha arribat a la crisi econòmica i financera actual, d’haver deixar créixer una bombolla de tant enorme magnitud, en la que, per descomptat, han participat alegrement els governs del país, els de les autonomies i dels municipis, amb l’entusiasme descontrolat de banquers i empresaris i la participació voluntària o forçada de tota la ciutadania. El diner o el rapit benefici, el consumisme i la recerca d’un nivell de benestar social idíl·lic han creat la bombolla.

Una versió simple i simpàtica de la crisi

  

Els estadistes i bons estudiosos socials haurien de conèixer el futur:

LA TERCERA ONADA

Alvin Toffler i esposa amb Ronald Reagan

El llibre “La tercera onada” (1980), Toffler introdueix un concepte de ona que engloba totes les conseqüències socials, psicològiques i econòmiques que es deriven de cada una de les distintes civilitzacions en el seu històric avenç per l’ampli territori dels Estats Units d’Amèrica.

Toffler a Beijing

Una nova civilització està emergent en los nostres vides (1980) i aquesta nova civilització comportarà nous estil familiars, formes diferents de treballar, estimar i viure, una nova economia, nous conflictes politics; i més enllà de tot això, també una consciencia modificada.

Manifestació a Barcelona – Antiglobalització

Alguns parlen d’una emergent era espaial, era de la informació, era electrònica, una societat post industrial, revolució científica tecnològica. He escrit molt extensament  d’una societat post industrial, però cap de aquests termes és adequat, inclús el meu.

Històricament, la primera onada, una marea agrícola avançà incontenible cap a l’Oest, cap el Pacific. La segona onada portà la tecnologia a un nivell completament nou, creant gegantines màquines electromecàniques, corretges de transmissió, coixinets i molles, que feien constants i sonors grinyols i martellades.

Si escoltem amb mota atenció (1980) podrem sentir la nova onada retrunyir ja en platges no tant llunyanes.

  

Els estadistes i estudiosos de tota mena segur que coneixen com governar:

LA CAPACITAT DE GOVERNAR

Yehezkel Dror 

Informe al Club de Roma de Yehezkel Dror (1994). El Club de Roma se’l ha anomenat “la consciencia de la Humanitat” i és una organització no governamental creada el 1968 amb cent membres designats per cooptació entre personalitats de tot el món, que es preocupen de la problemàtica que afecta a la Humanitat.

S’acostuma a parla equivocadament de “ingovernabilitat” quan allò que cal enfrontar és el problema real de “la incapacitat de governar”.

Les tecnologies de la informació transformaran el món, per exemple, les xarxes que uneixen el productors i els consumidors, i ho faran d’una manera que encara no podem ni imaginar-nos o comprendre.

La estabilitat política es mantindrà gracies, sobre tot, al nivells relativament alts del subsidi d’atur a càrrec de l’Estat, però el crònic i creixen atur pot resultar extremadament danyí.

Cues en el INEM

La frustració creixerà també en les societat riques, en la mesura en que es produeixin els durs ajustaments estructurals necessaris, …

En conjunt, els partits politics tendeixen a perdre la seva capacitat de domini i tota la estructura política es veurà refusada per una proporció cada vegada major de ciutadans.

Poden aparèixer fenòmens encara més malignes, com l’hostilitat cada vegada major cap els immigrants, recolzada per amplis sectors de llarga tradició democràtica.

Malgrat tot, la tendència principal de la humanitat es cap la democràcia de tipus liberal occidental, en combinació amb la economia de mercat.

Està àmpliament estesa l’opinió de que si els governants no fossin corruptes, negligents o curts de mires i si els pobles estiguessin il·lustrats, el problemes que afronta la Humanitat no serien difícils de resoldre.

 

La governació té que ser moral, consensuada, dinàmica, profunda, estudiosa i creativa, plural i determinant.

  

Els estadistes i politics de tota mena segueixen la Llei de Parkinson: 

 

LA LLEI DE PARKINSON

Cyril Northcote Parkinson

La Llei de Parkinson (1961) és un llibre extraordinari, amb humor anglosaxó denuncia les paradoxes que silencien cuidadosament els manuals d’economia.

Parkinson va fer un extraordinari descobriment. Va afirmar que en qualsevol organització publica el numero d’empleats es multiplica cada any d’acord amb unes normes constants. Aquesta proliferació de funcionaris no té res que veure amb el treballa realitzat o a realitzar.

Cámara dels Comuns

Tot treball es dilata indefinidament fins que arriba a ocupar la totalitat del temps disponible per la seva complerta realització. És un principi incontrovertible que s’expressa amb frases proverbials com: “Els homes més enfeinats són els que disposen de més temps sobrant”.

Parlament de Estrasburg

El fet cert és que el numero de funcionaris i la quantitat de treball no tenen entre si la menor relació. El increment del numero de funcionaris es regeix per la Llei de Parkinson, seguiria sent el mateix tant si el treball augmentes com si disminuís o inclús si arribes a desaparèixer completament.

La piràmide invertida

Deixant de banda sotileses tècniques, podem senyalar que hi ha bàsicament dos principals forces motrius i que poem anunciar amb dos teoremes axiomàtics:

1º – Un funcionari precisa multiplicar subordinats, no rivals.

2º – Els funcionaris es creen mútuament treball uns als altres.

L’acció inexorable de la Llei de Parkinson fa inevitable un incessant nombrament  de nous empleats i es fonamental el procediment que es segueixi per escollir entre els millors aspirants.

Incompetència provada

Ministeri de Foment – Un dels més complexos de l’Estat

Els moderns mètodes es basen en el test a les que es sotmet la intel·ligència dels examinats i amb interrogatoris de caràcter psicològic. El principal defecte observat en aquesta mena de proves es que les més altes qualificacions les solen obtenir individus que desprès resulten poc menys que analfabets.

Alcalde Barcelona- Ministre – Ambaixador

  

Continua ….

 

ARTUR MAS DE CiU PRESIDENT – IV

 

ARTUR MAS

de

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

 

PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Quarta part

  

Directius i alts càrrecs públics o privats han de tenir molt en compte a Peter:

EL PRINCIPI DE PETER

Raymond Hull & Laurence J. Peter

En el fi humor d’aquest llibre està la resposta (1970). Un satíric anàlisi de la tendència humana a escalar professionalment fins arribà al nivell de la incompetència.

Quan era petit, se’m ensenyava que els homes de posició elevada sabien el que es feien. Se’m deia: “Peter, quan més sàpigues, més lluny arribaràs”.

 

D’aquest manera, el meu anàlisi de centenar de casos d’incompetència ocupacional em va permetre formular: EL PRINCIPI DE PETER.

EN UNA JERARQUIA, TOT EMPLEAT TÉ TENDENCIA A ASCENDI

FINS QUE ALCANÇA EL SEU NIVELL D’INCOMPETÈNCIA

Una nova ciència!

Havent formulat el Principi de Peter, vaig descobrir que, inadvertidament, havia fundat una nova ciència, la jerarquiologia, l’estudi de les jerarquies.

El partit polític existeix avui principalment como instrument per la selecció de candidats i per aconseguir la seva elecció.

Cert que la majoria dels seus membres del partit treballen sense percebre remuneració de cap mena, i inclús paguen per aquest privilegi, però existeix, no obstant, una ben delineada estructura de graus i un definit sistema d’ascens d’un grau al altre.

Encara que la majoria dels membres del Comitè de Designació es composi de competents jutges d’homes, aquest Comitè seleccionarà al candidat, no per la seva potencial saviesa com estadista legislador, sinó per la seva suposada capacitat per guanyar les eleccions!

  

ELS REMEIS DE PETER

Sempre dic als meus alumnes: “Si no sabeu on aneu, possiblement acabareu en algun altre lloc”.

Si voleu sobreviure i millorar la vostra condició, els remeis de Peter, que van des de la prevenció a la curació, mostren con fer-ho:

NO EMBOLICAR-SE: LA IGNORANCIA ÉS FELICITAT

REBUTJAR ELS ASCENSOS ÉS LA BASE DEL BENESTAR

 

VI – L’ESTATUT D’AUTONOMIA I EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya és una llei orgànica que esdevé la norma institucional bàsica de Catalunya, d’acord amb l’establer al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978. Defineix els drets i deures de la ciutadania de Catalunya, les institucions polítiques de la nacionalitat catalana, les seves competències i relacions amb l’Estat i el finançament de la Generalitat de Catalunya.

Ponents de la Constitució Espanyola

El primer Estatut d’Autonomia fou publicat El 18 de desembre de 1979, el rei Joan Carles I sancionà, com a llei orgànica de l’Estat, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre, publicada en el Boletín Oficial del Estado de 22 de desembre de 1979 i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 31 de desembre del mateix any).

El 18 de juny de 2006 la ciutadania catalana aprova en referèndum el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, amb el suport del 73,9% dels sufragis. El nou text substitueix l’Estatut de Sau de 1979 com a norma institucional bàsica de Catalunya.

L’Estatut d’Autonomia reconeix Catalunya com una nacionalitat que exerceix el seu autogovern constituïda en Comunitat Autònoma de l’Estat Espanyol. A través del seu Estatut d’Autonomia, Catalunya accedeix al seu reconeixement com a poble amb una cultura, una història i una llengua pròpies.

El Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya publica en el BOE, 172, de 16 de juliol de 2010 el recurs d’inconstitucionalitat 8045-2006.  

 

  

 La sentencia del TC per l’Estatut. Gairebé quatre anys després que l’Estatut de Catalunya va entrar al Tribunal Constitucional empès per un recurs del PP.

 

 

  

El constitucional ha avalat bona part del text, però n’ha anul·la 14 articles i ens reinterpreta una trentena.

La situació vista en clau d’humor

 

 

 El nou Estatut d’Autonomia és l’obra indiscutible del entusiasme propi del President de la Generalitat Pascual Maragall, comptant amb el alegre suport obertament manifestat pel President del Govern d’Espanya José Luís Rodríguez Zapatero. Un entusiasme que possiblement va descuidar la convenient discreció i ambigüitat  pròpia de la diplomàcia. No ni va haver prou amb la profunda passada de ribot d’Alfonso Guerra, doncs resultaven encara massa imperioses algunes parts del text.

 

 

 

 El 10 de juliol del 2010: la manifestació amb el lema “SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM” va ser la primera marxa vertaderament unitària feta mai al nostre país. Partits polítics, agents socials i sindicals i més de 600 entitats donen suport a la convocatòria. Aquest dissabte va tenir lloc la manifestació unitària a favor del dret de decidir de Catalunya, amb l’adhesió de 1.300 entitats, quatre partits polítics catalans i els presidents del Govern i del Parlament catalans.

 

Més d’un milió de persones, segons la Guardia Urbana, ha participat en la manifestació. Una marea humana inundà aquest dissabte el centre de Barcelona per expressar el clamor dels catalans en contra de la sentencia del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut, ha resultat una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden a Catalunya, segons el organitzadors i la Guardia Urbana.

L’únic incident es va registrar quan el President de la Generalitat va tenir que sortir protegit per un cordó de seguretat entre xiulets i insults, d’alguns exaltats independentistes.

Resulta evident que la manifestació va tenir un gran èxit de convocatòria entre el ciutadans, però s’ha silenciat cuidadosament el fet que les autoritats més representatives del Govern i del Parlament, les entitats cíviques que l’ha havien convocat i els partits polítics catalans, no varen poder presidir la manifestació, quedant atrapats en un punt mig que no els va permetre arribar fins el lloc de trobada final, tota vegada que la nombrosa capçalera estava majorment ocupada per independentistes, les seves senyeres i pancartes.

 

Sembla que ningú ha volgut parlar de si va haver una mala organització o una malèvola forma de donar més protagonisme a alguna mena de gent en especial.

 El resultat real i fortament ressaltat per tots els mitjans espanyolistes, els semblava més una manifestació per la independència que d’acord amb l’eslògan acordat: SON UNA NACIO i NOSALTRES DECIDIM.

Ara, desprès de moltes consultes popular municipals i malgrat l’escassa representació dels independentistes en el Parlament, costarà transmetre la realitat de que a Europa sempre han resultat malparats els països petits, que la Unió Europea lluita per unir i els grans estats tendeixen a tenir el major poder i, es un fet fonamental, que Catalunya ha estat gran justament unint els estats que formaren la Corona d’Aragó, concretament, des del 11 d’agost de 1137 fins al 11 de setembre de 1714.

Ens cal recordar unes fites històriques fonamentals i en les que alguns estats d’Europa varen participar:

Barbastro, 11 de d’agost de 1137

Ramiro II d’Aragó i Ramon Berenguer IV

 

1640 Motí dels segadors

Preludi del Tractat dels Pirineus i pèrdua de Catalunya Nord

La pèrdua dels furs i constitucions catalanes 

Barcelona, 11 de setembre de 1714

  

Continua ….

 

ARTUR MAS DE CiU PRESIDENT – V

 

ARTUR MAS

de

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

 

PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Quinta part

 

VII – ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2010

El gener del 2010, Artur Mas va esser proclamat candidat de la federació nacionalista de Convergència i Unió. L’acte va tenir lloc al centre cultural del monestir de Sant Benet de Bages, a Sant Fruitós.

 

 En un discurs èpic, Mas va explicar davant dels consellers nacionals les principals línies d’actuació davant la propera campanya electoral.

Artur Mas va ser presentat com a candidat de CiU a les properes eleccions al parlament de Catalunya. En un multitudinari acte celebrat el dia 31 de gener de 2010 al pavelló de la Vall d’Hebron, a Barcelona.

En un únic dia, Artur Mas va visitar aquestes tres ciutats, Girona, Tarragona i Lleida, per presentar davant de milers de persones els caps de llista de Convergència i Unió a les properes eleccions nacionals: Santi Vila (Girona), Josep Poblet (Tarragona) i Albert Batalla (Lleida).

 
Artur Mas ha remarcat la veritable “il·lusió, les ganes i l’experiència” dels tres candidats i de Convergència i Unió per tirar endavant el país.

 

Portada: El Periódico de Catalunya

Un bon dia va començar la campanya oficial per les eleccions de Parlament de Catalunya 2010, CiU va mantenir la seva proposta positiva en molts llocs i molt diverses sensibilitats i la resta de partits llençant els clàssics atacs a uns i als altres, una lluita particularment dividida entres les opcions declarades independentistes

Sens dubte, amable és el resum de la campanya a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010, amb Albert Batalla, com a cap de llista, i tot l’equip de CiU de les comarques de Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran.

El principal partir contrincant de CiU, el PSC, veia la dificultat de reeditar el tripartit degut a les diferencies programàtiques existents entre ells i no els quedava altre opció que superar el seu nivell de resultats, malgrat que mai havien pogut aconseguir-ho avanç.

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, creu que Catalunya està “fatigada” de la fórmula del tripartit i va augurar que els tres partits que en aquests moments governen no sumaran després de les properes eleccions. El conseller va reclamar al PSC un projecte “clar, global, explícit, i un lideratge que l’assumeixi”. També ha reclamat ‘veu pròpia’ al Congrés, amb lleialtat al projecte federal, però amb posició pròpia.

Les opinions de Pascual Maragall no hi van ajudar

El candidat del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, va assegurar que els socialistes catalans no reeditaran el tripartit encara que els tres socis de Govern tornin a sumar. “El tripartit ha fet un gran servei, però el seu temps ha passat”, va dir Montilla, que ha apostat per un govern només socialista, ja que creu que és la millor manera de mantenir la “coherència”. “No canviaré els meus principis, els nostres principis, per uns vots al Parlament a canvi de ser investit president”, va afegir.

Un més dels eslògans de CiU davant de la situació de fatiga expressada pels contrincants va ser: “Davant de la fatiga, nosaltres hi posarem il·lusió”.

El 28 de novembre de 2010, en les eleccions al Parlament de Catalunya, CiU obté una àmplia victòria, doblant en escons al segon partit al parlament, en aquestes eleccions CiU voreja la majoria absoluta.

Parlament de Catalunya 2011

La dirigent d’Unió Núria de Gispert ha estat proclamada aquest dijous nova presidenta del Parlament de Catalunya per 77 vots en primera volta i substituirà el republicà Ernest Benach.

16 de desembre del 2010 

Artur Mas presenta el seu programa al Parlament de Catalunya en el primer debat d’investidura, mitjançant el corresponent discurs  del 20 de desembre del 2010.

Vídeo: Artur Mas. Resum discurs d’investidura 1 [HQ]

 

Vídeo: Artur Mas. Resum discurs d’investidura 2 [HQ]

Grup parlamentari de CiU (cercar amb Google)

Mas reivindicà un nou model de finançament per a Catalunya com el gran repte per als pròxims anys i proclamà la transició nacional de Catalunya basada en el dret a decidir, però els vots contraris superen als favorables i la seva investidura queda ajornada.

El 23 de desembre del 2010, el candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya per la federació de CiU, Artur Mas i Gavarró, fou escollit President en segona volta gràcies a l’abstenció del PSC-PSOE al segon debat d’investidura del Parlament de Catalunya.

Mas proclamat President de la Generalitat de Catalunya

VIII – ARTUR MAS DE CiU PRESIDENT DE LA GENERALITAT

L’última setmana de l’any 2010 ha arrencat amb la presa de possessió d’Artur Mas com a 129è president de la Generalitat. L’acte solemne ha començat puntual al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Va assumir el càrrec oficialment el 27 de desembre i el mateix dia va nomenar el seu Govern que va prendre possessió el 29 de desembre.

El nou president de la Generalitat, Artur Mas, ha pres possessió del càrrec al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, en un acte solemne. El president de la Generalitat en funcions, José Montilla, ha pronunciat el discurs d’obertura de la presa de possessió.

La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha llegit l’acte de nomenament i, tot seguit, Montilla li ha imposat la medalla d’honor de la presidència que l’ha convertit en el 129è president de la Generalitat. Ja president, Mas ha dit que se sent “un constructor del seu país”.

Artur Mas ha sortit al balcó del palau i ha estat aclamat per desenes de simpatitzants. L’acte ha acabat a la una amb la tradicional recepció al pati dels Tarongers.

Un cop Montilla ha marxat, Artur Mas i la seva dona Helena han sortit al balcó del palau per saludar les desenes de simpatitzants que s’han aplegat a la plaça de Sant Jaume. Mas, ha adreçat unes paraules als seus seguidors i els ha dit que té una gran feina per fer, que és donar “un bon servei al meu país”. Al balcó també hi han sortit Jordi Pujol, Núria de Gispert i Antoni Duran Lleida. Autoritats i assistents han cantat, de forma espontània, “Els segadors”.

L’acte ha continuat al pati dels Tarongers, on les dues màximes autoritats del país, Artur Mas i Núria de Gispert, s’han fet una foto i han brindat amb cava. En la tradicional recepció al pati dels Tarongers s’hi han aplegat tots els convidats fins cap a la una del migdia, quan ha acabat la cerimònia de presa de possessió d’Artur Mas. Finalment, Mas ha baixat a peu de carrer per saludar els simpatitzants que s’han reunit a la plaça de Sant Jaume.

Vídeo: Presa de possessió dels consellers del nou govern d’Artur Mas

Canal CiU

El president de la Generalitat, Artur Mas, nomena els nous consellers i es mostra satisfet d’un Govern que integra sensibilitats diverses del catalanisme i traspassant les fronteres dels partits.

Foto oficial del Govern de la Generalitat

Durant l’acte de presa de possessió dels consellers al Palau de la Generalitat  ha promès un executiu auster i eficient, conscient que disposa de pocs recursos. Mas ha destacat, d’altra banda, que el seu govern està format per membres amb “alta experiència política i qualitat professional”.

Artur Mas nomena Joana Ortega vicepresidenta del Govern 

Govern de la Generalitat de Catalunya

RESUM

Mas penja en la seva oficina el timó del besavi, el capità Artur Mas Reig, en el que es pot llegir: “Cap fred, cor calent, puny ferm, peus a terra”, doncs amb aquesta actitud i plena fidelitat, va prometre governar el poble de Catalunya.

Recopilació i Edició

Martí Ferré

El nostre lema – L’historia dels pobles

Treball – Ciència – Progrés

  

 

INICI