CARDONA del BAGES – 1/3

 

 

CARDONA

del

Bages

 

 

i

Aula d’Extensió Universitària per a Gent Gran

Castellar de Vallès

 

 

Visita del dissabte 22 de maig del 2010

  

Primera part

 

 

I – CARDONA del BAGES

 

Cardona és una de les poblacions catalanes amb un pòsit d’història més dens i ric del país. Cardona ha tingut, durant segles, un protagonisme sociopolític de primera línia, que ha deixat un llegat monumental i patrimonial en general, singularment valuós i atractiu, per a les actuals generacions dels cardonins i visitants.

 

 

 

Cardona existia ja de molt antic, com ho testimonien les restes ibèriques que s’han trobat, i sempre vinculada a la riquesa de la Vall Salina que, amb el temps, va donar poder i influència als seus senyors.

 

 

La Vila neix sota el castell formant un raval o burg, cap a les darreries del segle X. El Castell desenvolupa una preuada situació estratègica envers la frontera amb els sarraïns, i és cruïlla de camins entre els Comtats d’Urgell, Cerdanya-Berga i Osona-Barcelona.

 

 

Cardona té una data de naixement documentada: el 23 d’abril de l’any 986, dia en què el Comte Borrell II atorgà la II Carta de Poblament, que actualment es conserva a l’arxiu històric de la vila. Cardona, comença veritablement en l’etapa medieval, a partir del 798 fins el segle XVI, tot el terme municipal va ser un dels indrets claus en el desenvolupament històric i social de Catalunya.

 

 

 

Aquesta condició geoestratègica, en un règim de llibertats que donen les dues cartes de poblament, més el factor polític de ser residència d’una cort vescomtal i el factor econòmic derivat de la riquesa que comporta l’extracció i comercialització de la sal cap a Europa, convertiran la incipient vila de Cardona i el seu castell en un centre polític i comercial de primer ordre.

 

 

A partir de mitjan segle XV Cardona va perdre projecció política en el conjunt del Principat en favor de les seus de vegueria reial com les ciutats i viles veïnes de Manresa, Cervera i Berga. En els segles següents, Cardona restava abocada a veure reduïda la seva capitalitat en el marc de les transformacions econòmiques, socials i polítiques esdevingudes a Catalunya.

 

 

Església de Sant Miquel

 

 

En els temps següents, els eixos econòmics, socials i polítics de Cardona havien de giravoltar a l’entorn de les activitats derivades de la tradicional explotació de la sal, l’agricultura dels masos del seu terme fonamentada en el conreu de la vinya i la viticultura, i les manufactures tèxtils dels petits obradors locals, combinades amb la comandància militar del castell i la seva caserna (que en estat de guerra podia arribar a duplicar la població civil).

 

 

 

Actualment, el castell alberga el Parador Nacional de Turisme, “Ducs de Cardona”, i ha estat inclòs entre els deu millors castells d’Europa.

 

 

Continua

 

 

CARDONA del BAGES – 2/3

 

CARDONA

del

Bages

 

 

Aula d’Extensió Universitària per a Gent Gran

Castellar de Vallès

 

 

Visita del dissabte 22 de maig del 2010

 

Segona part

 

 

II – ELCASTELL DE CARDONA

 

Des de l’antiguitat, l’home ha cercat llocs a sobre de muntanyes per construir fortaleses que permetessin el control del territori. A Cardona, la situació geogràfica del castell respon a la necessitat de defensar l’accés al salí i a la visió privilegiada de les valls del Cardener.

 

 

 

El castell fou construït a l’any 886 per Guifré el Pilós, d’estil romànic i gòtic, inclou la anomenada Sala Durada i la Sala dels Entresols. Les joies són la Torre de la Minyona (del segle XI), de 15 metres d’alt i més de 10 metres de diàmetre, i la església romànica de Sant Vicenç e Cardona.

 

 

Construït sobre una muntanya des de la qual domina la conca central del Cardener, el castell de Cardona va ser, des del segle XI i fins al XV, el nucli residencial dels senyors de Cardona. El recinte està dividit meitat per meitat entre els pavellons senyorials i el recinte de la canònica de Sant Vicenç. En destaquen la Torre de la Minyona, el Pati Ducal, els seus baluards de defensa o les seves vistes sobre la Vall Salina.

 

 

 

El castell de Cardona constitueix un excel·lent compendi de fortificació militar que mostra l’evolució de les arts militars des de l’edat mitjana fins a l’època contemporània. El castell fou seu d’un dels llinatges nobiliaris més importants del país i la defensa de l’explotació de les salines comportà que la seva fortificació fos inexpugnable.

 

Col·legiata de Sant Vicenç

 

La Col·legiata de Sant Vicenç, cal dir que és una obra unitària del segle XI, consagrada entre els anys 1029 i 1040. És un magnífic exemplar romànic que presenta una planta basilical de tres naus rematades per un transsepte, on s’adossen tres absis semicirculars.

 

 

La nau central està presidida per un ampli presbiteri, la mateixa nau és coberta amb una volta de canó de mig punt. Sota el presbiteri hi ha una cripta que ocupa tot l’espai presbiteral i l’abscís central.

 

 

 

La influència de Cardona sobre la Catalunya central es va refermar també a partir de la dècada de 1652 amb l’ocupació del seu vell castell medieval com a caserna militar dels terços castellans, amb la rehabilitació i millora de les seves defenses com a fortalesa abaluartada a partir de 1692, com a element de control territorial i de vetlla de l’ordre interior del país.

 

 

 

Dins aquesta lògica, Cardona amb el seu castell i vila restava cridada a ser protagonista dels principals fets polítics i militars esdevinguts en el Principat amb el canvi de segle, els quals havien d’abocar Catalunya en el conflicte successori per la corona espanyola en contra de Felip V (1705- 1714).

 

 

 

L’adhesió feta per Cardona a la causa encapçalada per l’arxiduc Carles d’Àustria (Carles III) adopta la seva màxima expressió amb el setge sofert a la tardor de 1711 per les tropes francoespanyoles, conclòs la vigília de Nadal amb un rotund fracàs de l’exèrcit de les dues corones enfront de les forces del mariscal austríac Starhemberg.

 

 

 

En els tres anys següents, Cardona havia de romandre fidel a la causa catalana sota el comandament del seu governador militar Manuel Desvalls fins a la rendició de Barcelona, l’11 de setembre de 1714. Entre les capitulacions imposades pels vencedors, s’establia el lliurament del castell de Cardona com a condició per no passar la ciutat i els seus habitants per les armes.

 

Fou una lluita dura i sagnant pels catalans!

 

Una setmana després, amb data del 18 de setembre, la fortalesa obria les seves portes i la plaça d’armes era lliurada a les forces de Felip V. Cardona havia esdevingut així el darrer baluard de les llibertats catalanes.

 

 

Pèrdua de tots el dominis espanyols a Europa!

(Menorca fou cedida definitivament a España pel Tractat d’Amiens el 1802)

 

 

Molts altres fets militars ha viscut Cardona. Durant la Guerra del Francès la ciutadella no varen poder conquerir-la les tropes de Napoleó.

 

 

Duran la anomenada primera Guerra Carlista, el 15 de març de 1837, sortí l’Expedició, composta per vora vint batallons i tres regiments des d’Estella cap a Catalunya.

 

 

Però Catalunya fon la primera desil·lusió, els llauradors catalans no es sumaren al moviment, els soldats carlistes patien problemes d’abastiment, i foren vençuts per les tropes del govern en Guissona, el 13 de juny. Tampoc les tropes carlistes aconseguiren conquerir el Castell de Cardona (7-10 de desembre de 1837). Llavors, l’Expedició es plantejà girar cap al sud, prenent Solsona i Berga, i travessant l’Ebre.

 

 

Continua

 

 

CARDONA del BAGES – 3/3

 

 

CARDONA

del

Bages

 

 

Aula d’Extensió Universitària per a Gent Gran

Castellar de Vallès

 

 

Visita del dissabte 22 de maig del 2010

  

Tercera part

 

 

III – LES MINES DE SAL

 

Mentrestant, el protagonisme havia estat pres per la societat civil i els hisendats locals i forànis impulsors dels processos econòmics que entre el 1820 i el 1880 havien de conduir Cardona fins a la mecanització de les manufactures tèxtils i els seus antic obradors.

 

 

D’aquesta manera, Cardona va experimentar una primera industrialització fonamentada en el tèxtil i les grans fàbriques de filatures vora el riu. Afavorits per la mà d’obra nouvinguda arran de la crisi agrària de la fil·loxera i el daltabaix dels pagesos rabassaires de la vinya, aquests nous espais industrials havien de dur Cardona a duplicar, a les portes del segle XX, la seva població fins a assolir la xifra dels 4.000 habitants.

 

 

 

 

La descoberta de les sals potàssiques feta l’any 1912 s’havia de traduir, en les set dècades següents (1929-1991), en la segona industrialització de Cardona, en el marc d’uns processos socioeconòmics fonamentats en l’activitat minera, que havien de dur Cardona a duplicar de nou la seva població fins a superar els 8.000 habitants a la dècada de 1960 – 1970, alhora que patir importants transformacions en el seu paisatge i urbanisme.

 

 

 

La visita al Parc Cultural de la Muntanya de Sal, dins les antigues instal·lacions de Mina Nieves, ens ofereix la possibilitat de conèixer els afloraments salins de Cardona i el singular patrimoni natural i cultural que fan d’aquest indret un lloc únic en el món.

 

 

 

La geologia, la mineralogia, la botànica i la història tenen en aquest recinte un punt de trobada en el context de l’explotació que l’home ha fet d’aquest mineral des del neolític fins a arribar a l’explotació industrial.

 

 

 

 

Ens permet conèixer el recinte Mina Nieves, una de les explotacions de sals potàssiques més importants d’Europa fins a l’any 1990. Contemplar una meravella de la natura: la Muntanya de Sal, diapir situat a la Vall Salina, i gaudir d’una àrea museogràfica, així com dels pous d’extracció

 

 

IV – LA LLEGENDA DE LA TORRE DE LA MINYONA

 

La llegenda és fonamenta en que el Duc de Cardona va convidar al príncep moro Abdalà a anar a una festa i  ell va acceptar la invitació. Durant la festa, la filla del duc, Adalés, passejava silenciosa i discreta pels jardins del castell. Abdalà va sortir a donar un tomb, quan el va sorprendre la bellesa d´Adalés. Es van enamorar l’un de l’altre, i es van jurar amor etern.

 

 

Però van començar a veure’s de nit i d´ amagat, perquè sabien que si els descobrien els seus dos pobles entrarien en guerra. Les coses no eren gens fàcils i un dia van ser descoberts. El duc va esclatar d’ira en saber la notícia, i com a càstig va condemnar la seva filla  fent-la tancar a pa i aigua per sempre en una torre rodona que hi havia al castell.

 

 

A Abdalà, li va prohibir entrar a les seves terres, alhora que li declarà la guerra. La minyona va continuar allà tancada durant un llarg temps i un dia el seu pare, el duc, va accedir a perdonar-la  (escoltant els consells dels nobles), però quan va arribar a Cardona ja l’esperaven els patges per dir-li que la seva filla era embolicada amb mantes a la porta de la torre.

 

 

Havia mort d’amor i de pena. Durant la seva trista estada allí, va gravar una creu a la porta amb les seves ungles. Així va demostrar que el seu amor no l’havia fet renunciar mai a la seva fe. 

 

Gegants de Cardona

 

La Torre de la Minyona

té una llegenda d’amor;

del castell n’és la corona,

de la història un trist record.

 

L’Adalés, noble cristiana,

L’Abdalà, moro convers.

Pobre amor sense esperança!

Pobre flor que mata el fred!

 

La minyona només plora,

l’han tancada dins la torre,

li han matat els sentiments;

 

pobrissona la donzella,

s’ha apagat com una estrella

dins la fosa del castell![

 

 

RESUM

 

Vista des d’un angle humanista i ciutadà, Cardona compte amb nombroses entitats civils, associacions i agrupacions de moltes menes, on les persones desenvolupen activitats culturals constants i participen en les festes pròpies de la Vila.

 

Els més joves

 

Els més grans

 

Un bon exemple, adient en aquest cas, pot ser el de l’AULA OBERTA DE CULTURA PER A GENT GRAN, en el Casal de la Gent Gran de Cardona.

 

Els veterans

 

Visita a Cardona del dissabte 22 de maig del 2010

 

 

 

 

Aula d’Extensió Universitària per a Gent Gran

de

Castellar de Vallès

 

 

 

Recopilació i edició

Martí Ferré