POLIFUNCIONARIS

 

 

TÈCNIQUES

 

POLIFUNCIONARIS

 

 

LA LLEI

 DE

PARKINSON

del

Professor C. Northcote Parkinson

 

 

La molt especial i critica situació de l’atur i l’economia a Espanya, on el Govern cerca mesures per resoldre la situació dels parats, que ja superen el quatre milions de persones, parlant de enrederir l’edat de jubilació, frenar les jubilacions anticipades o acomiadaments encoberts a càrrec de l’Estat, la incorporació del joves al món del treball, etc., ens suggereix considerar la famosa Llei de Parkinson.

 

 

Possiblement l’escull més important no és la crisis econòmica i financera, sinó el fet que la classe governant està formada majorment per un munt de “polifuncionaris”, es a dir: funcionaris de tot tipus o personal sempre remunerat amb les arques de l’Estat. Sense cap mena d’experiència en eficiència, productivitat, competitivitat, etc., que fan sostenible el treball en la lliure empresa i en el País sencer. 

 

 

 

I – LA LLEI DE PARKINSON o LA PIRÀMIDE INVERTIDA

 

Parkinson va fer un extraordinari descobriment, afirmant que en qualsevol organització publica el numero d’empleats es multiplica cada any d’acord amb uns índex constants, sense que aquesta proliferació de funcionaris tingui res que veure amb la quantitat de treball existent o realitzat.

 

 

Tot treball es dilata indefinidament fins a arribar a ocupar la totalitat del temps disponible per la seva realització. És aquest un veritable principi incontrovertible que s’expressa amb la frase proverbial: “Els homes més atrafegats són els que disposen de més temps sobrant”.

 

 

Politics i contribuents suposen que l’augment del numero de funcionaris obeeix sempre al volum de treball que cal fer, inclús abunden el que s’imaginen que la multiplicació de buròcrates haurà deixat vagarós a algun d’ells, o bé, que tots junts treballaran menys numero d’hores.

 

El fet és que el numero de funcionaris i la quantitat de treball no tenen entre si la menor relació. El numero de funcionaris es regirà per Llei de Parkinson, seguirà sent el mateix, tant si el treball disminueix o inclús si arribes a desaparèixer del tot, absolutament.

 

 

Deixant de banda subtileses, es poden anunciar dos teoremes axiomàtics:

 

1º – Un funcionari necessita multiplicar subordinats, no rivals.

2º – Els funcionaris es creen mútuament treball uns als altres.

 

La Piràmide Invertida o auxiliars subordinats

 

Els que creguin que el mètode en la Piràmide Invertida resulta essencial per a reduir l’atur obrer poden seguir sustentat la seva opinió. Igualment, tenen raó els que pensen que una economia basada en aquesta mena de Piràmide és una economia de dubtosa estabilitat i no sostenible pel País.

 

 

II – ELS POLITICS REPRESENTANTS DEL POBLE

 

La Cambra dels Comuns està disposta de manera que qualsevol membre, individualment considerat, té que pertànyer a un o altre partit, votar sense haver escoltat els arguments dels oradors i, en molts casos, sense assabentar-se de la mena d’assumpte que s’està tractant o discutint.

 

Cambra dels Comuns

 

Els dos partits majoritaris tenen d’aconseguir els vots dels petits partits de Centre, la primera providència és fer un recompte i veure quins parlamentaris són. Una vegada fet tot això, cal veure on és poden localitzar .

 

Estimat col·lega!, encantat de veure’l!

 

 

Neutralitzada i salvada la eficiència del bloc de Centre i els seus components també dividits amb dos grups: els que no senten res del que es diu i els que, sentint-ho, no entenen absolutament res. Per emetre el seu vot precisaran de la indicació del seu cap de grup, raó per la que moltes lleis dependran sempre del moment i del l’atzar.

 

El tradicional bipartidisme espanyol de l’últim segle

 

El bloc polític del Centre, escolta, compren i estabilitza

 

 

III – PARLAMENTARIS o EL COEFICIENT DE INEFICIÈNCIA

 

Entre diputats que han de tractar de qüestions d’altes finances i economia hi ha dos menes de persones: la que posseeix grans fortunes i la que no té ni un duro.

 

Projecte i construcció d’un reactor atòmic

 

Aquesta anomalia deriva en un fenomen, que permetria formular una llei que provisionalment podríem anomenar “Llei de la Trivialitat”, i que pot esser anunciada axis: “El temps empleat en la discussió d’un punt de l’ordre del dia està en relació inversa al valor econòmic de que es tracta”.

 

Projecte i construcció d’un aparcament per a bicicletes

 

 

IV – CONSELL DE GOVERN IDEAL

 

El Consell de Govern ideal, segons els especialistes, historiadors i inclús pels que tenen la facultat de elegir-los, sembla ser el format per cinc membres ….

 

Cinc membres poden reunir-se amb facilitat, i una vegada reunits poden actuar amb competència, reserva i rapidesa. Dels cinc, quatre poden estar excel·lentment preparats en qüestions d’Hisenda, política exterior, defensa i justícia. El cinquè, que no ha aconseguit dominar cap d’aquestes matèries fonamentals, és el més indicat com a president o primer ministre.

 

 

 

No és possible sostenir que la Cambra dels Lords hagi tingut mai un nombre de consellers semblant a cinc. Segons documentació fidedigna han estat: 60 el 1601, 140 el 1661, 220 el 1760, 400 el 1850, 650 1911 i 850 el 1952.

 

Gabinet o Consell de Ministres ideal

 

Cambra dels Lords

 

 

V – SELECCIO I GARBELL DE PERSONALITAS

 

L’inexorable Llei de Parkinson fa inevitable l’incessant nomenament de nous empleats i tot és qüestió del procediment a seguir per a escollir entre els millors candidats.

 

 

 

Els mètodes moderns es fonamenten en test o proves d’intel·ligència dels examinats, i en interrogatori de caràcter psicològic. El principal defecte que s’ha observat és que molts dels individus que ha superat amb nota aquesta mena de proves resulten, finalment, poc més que analfabets o xerrameques.

 

 

 

VI – L’EDAT O MOMENT DEL RETIRO

 

L’individuo atacat de “Incelositis” es pot reconèixer fàcilment per la porfídia amb la que lluita per desfer-se de quans consideri més dotats i per la seva resistència al nomenament o ascens del que, amb els temps, podrien superar-lo.

 

 

La curació, sigui la que sigui, sempre ha de provenir de l’exterior.  En teoria no resulta impossible que un cirurgià s’extirpi a ell mateix l’ apèndixs, després d’una anestesia local, però en la pràctica tindria l’opinió desfavorable del seus col·legues.

 

 

 

El principi considerat ens permet assegurar que el pacient i el cirurgià no poden ser la mateixa persona.

 

 

Madrid 30 gener del 2010

 

Quan més important ha estat una persona en un càrrec i quans més anys hagi sigut el període durant el qual la desenvolupat, tant més difícil resultarà reemplaçar-lo.

 

 

 

PROFESOR CYRIL NORTHCOTE PARKINDON

 

Cyril Northcote Parkinson (30 de juliol, 1909 – 9 de març 1993) va ser un historiador britànic i autor d’uns setanta llibres. És encara més famós per la seva satira de les institucions burocratiques, notablement el seu Parkinson’s Law and other studies”.

 

 

Destinat  el 1934 al 22é Regiment de Londres (de la Reina) i en Cambridge comandà una unitat d’infanteria de Entrenament d’Oficials y promogut a Capità el 1937.

 

 

 

SINTESIS

 

Els ciutadans observen esparverats l’immens numero de servidors públics del país, estatals, regionals i municipals, amb unes retribucions que s’ha assignat  la pròpia classe política sense disposar de cap mena d’aprovació directa del poble o referèndum.

 

Per postres, molts del llocs de confiança ho són simplement per ser membres dels partits governants o parents dels més alts càrrecs politics.

 

 

Recopilació y Anàlisi

Martí Ferré

 

 

 

Anuncios

INICI