EL CIERVO 88 ANYS – 1r.

 

 

 

Associacions Civils

 

 

Societat Coral Recreativa

EL CIERVO

 

 

 

SANT JOSEP 2010

88

ANYS

 

* Primera part *

 

 

 

LA S.C.R. EL CIERVO

 

La Societat Coral Recreativa El Ciervo va néixer l’any 1922, manté la seu i les sales d’actes al carrer Viladomat amb Roger de Flor del barri de Gràcia a Sabadell.

 

El President Fermí Gusi i el veterà Joan Figuls

 

Un any més celebrem l’aniversari de la nostra Entitat, aquest any en fem 88, és per això volem mantindre la flama d’amistat que ens va caracteritzar i cultivar l’esperit que fa temps hi havia, que cal recuperar. Tot i que les circumstancies de vida actuals són prou diferents,  però a les que ens haurem d’encaixar amb il·lusió renovada, cercant les noves inquietuds de la gent d’avui.

 

Hem animat als socis a participar en les nostres festes, les vostres festes, les festes de tots. Les festes d’una vella Entitat, les d’una entitat amb més recorregut de Sabadell.

 

 

SOPAR DE GERMANOR

Divendres 19 de març a les 22 hores.

 

L’Entitat posarà pa, begudes i un bon sortit amb quelcom per picar, just el que cal per fer un bon sopar d’amics.

 

 

 

També podeu portar el sopar al vostre gust, i confiem que els diferents grups aportaran l’amistat de antics companys, tant necessaris per gaudir de la trobada.

 

 

 

 

HAVANERES DEL GRUP TELA MARINERA

Divendres 19 de març a les 23.30 hores.

 

Després de sopar, la nit és va amenitzar amb una cantada d’havanes del grup TELA MARINERA, associació d’amics des del 1979.

 

 

Acordió: Maribel Orta i contrabaix: Oscar Orta.

 

 

Tenor: Pere Olivella, tenor 2n. Jonhatan Dachs, baríton: Pere Aiguadé, baixos: Pere Pascuet i Joan Gavaldà.

 

 

 

La cantada d’havaneres va resultar un veritable èxit musical, pel fet evident de que el grup ha assolit un extraordinari nivell professional, comparable amb les quotes de qualitat dels millores conjunts d’aquest gènere.

 

Un exemple ben conegut i tradicional

 

 

CAMPIONAT SOCIAL D’OCELLAIRES

Dissabte 20 de març a les 10 hores.

 

En l’ornitologia existeixen milions d’aficionats a tot el món, que observen ocells com a afició i estudien de forma altruista dades sobre llur biologia.

 

 

 

A part dels científics que els estudien, la branca dedicada als ocells, els nostres aficionats gaudeixen del plaer d’examinar les característiques i els cants d’aquets animalons.

 

 

 

L’ornitologia és la branca de la zoologia dedicada a l’estudi científic dels ocells, com podem veure amb el següent vídeo d’exemple:

 

 

 

CAMPIONAT DE TENNIS TAULA

Dissabte 20 de març a les 16 hores.

 

L’equip de Tennis Taula té una llarga trajectòria dins l’Entitat i segueix competint amb èxit ens els campionats locals i regionals.

 

 

 

L’entusiasme de l’equip i la seva trajectòria ens és expressat constantment pels nostre bon amic Ricard Palau.

 

 

 

 

CAMPIONAT DE BILLAR

Dissabte 20 de març a les 16 hores.

 

L’afició al billar resulta notable en la nostra Entitat i persones diverses o formant l’equip competeixen constantment.

 

 

 

En ocasió de l’aniversari de l’Entitat, tothom ha pogut jugar i competir, tot i que resultava inevitable que guanyessin els habituals més entrenats.

 

 

 

El vencedors han estat: 1r. Premi Alex Leonard, 2n. Premi Toni Moragues i 3r. Premi Xavi Giménez. Tots el restants jugadors han aconseguit algun premi de consolació.

 

 

ESPECTACLE DE MAGIA INFANTIL

Dissabte 20 de març a les 17 hores.

 

L’Entitat compte amb un bon mag quasi permanent, el podeu trobar sovint en el Bar Restaurant i veure part de les seves meravelles exposades en el sostre del local.

 

 

 

Malgrat tot i considerada l’especial importància del dia del 88e. Aniversari, s’ha demanat la col·laboració d’un dels companys de l’escola de Harry Potter, anomenat MaGus, i l’espectacle ha estat fenomenal.

 

 

 

 

 

* Continua en la segona part *

 

 

EL CIERVO 88 ANYS – 2n.

 

 

 

Associacions Civils

 

 

Societat Coral Recreativa

EL CIERVO

 

 

SANT JOSEP 2010

88

ANYS

 

* Segona part *

 

Sir Paul McCartney – Red square, Moscow

 

 

 

CAMPIONAT DE JOCS DE TAULA

Dissabte 20 de març a les 17 hores.

 

Resulta evident que els clàssics jocs de taula són la especialitat dels socis més veterans, doncs sembla que els més joves gaudeixen amb notable entusiasme dels jocs electrònics.

 

 

 

Alguns són entusiastes del Mahjong, joc xines que diuen permet fer broma i compartir qualsevol tema d’actualitat. Veient-los, de broma en fan ben poca, però, segurament deu ser l’estil local. Veiem l’antic President Pere Aiguadé ben concentrat.

 

 

 

 

 

La modalitat de les cartes els permet competir amb jocs com el “Remigio” o la “Botifarra”, mitjançant els que sembla que s’ho passen prou distrets. Sembla que l’antic President Sebastià Nieto no perd passada i al seu costat, el nostre incomparable Josep Bote (el Xapi) col·labora amb tot allò que calgui.

 

 

CONCERT “MIND THE STEP”

Dissabte 20 de març a les 22 hores.

 

Concert de tipus Roc suau, d’un grup que podem veure en els dos vídeos següents i jutjar si són del vostre gust.

 

 

 

 

Un bon conjunt musical que està representat pel nostre amic Esteve Campo.

 

 

PARTIT DE FUTBOL SALA

Diumenge 21 de març a les 10.30 hores.

 

Un molt especial partit, per socis de qualsevol edat, qualsevol condició sexual, etc., només cal portar roba i sabates d’esport.

 

 

Partit de futbet

 

 

El resultat ja os el podeu imaginar, no calen pas més fotografies!.

 

 

 

Participants del futbet

 

 

REPRESENTACIO TEATRAL “LES CADIRES” – Ionesco

Diumenge 21 de març a les 18 hores.

 

Eugène Ionesco (Slatina, Romania, 26 de novembre de 1909 — París, França, 28 de març de 1994), dramaturg i escriptor francès d’origen romanès, triat membre de la Acadèmia francesa el 22 de gener de 1970. Va ser un dels principals dramaturgs del teatre de l’absurd i va escriure la seva obra “Les cadires” el 1952.

 

El grup de Teatre El Ciervo ens presenta l’obra “Les cadires” de Eugène Ionesco, on es pren com a punt de partida l’idea original per fer-nos riure i fer-nos pensar.

 

Un plantejament podria ser: Després d’una explosió nuclear, on només han sobreviscut uns centenar de persones, dos avis que viuen aïllats en un far convoquen als més amics, que suposen resten vius al planeta.

 

 

Intervenen:

Belinda Jiménes

Mireia Valls

Ramon Planas

 

 

Les posen maques:

Dalia Palomeque

Esther Huertas

Marga Santin

Meritxell Oliveras

 

 

S’ho munten amb la llum:

Albert Gusi

Albert Sabate

 

 

Xivarris harmònics o no:

Carlos Fernández

Dalia Palomeque

 

 

Disseny publicitat:

Jonathan Dachs

Meritxell Oliveras

 

 

Concepció escènica:

Esther Huertas

 

 

Distribució de l’espai:

Jonathan Dachs

 

Donat per fet que estan a punt d’arribar els invitats, preparen les cadires per acomodar-los, fent col·laborar als espectadors queda la platea plena de cadires buides, resultant un sentiment a la vegada festiu i angoixant.

 

Dirigeixen el “cotarro”:

Dalia Palomeque

Lluis Bosch

Meritxell Oliveras

 

Un altre plantejament per entendre “Les cadires”, molt més comú en una associació de 88 anys d’antiguitat, com és la nostra, podria ser: Cada vegada que un parell dels nostres veterans es retroben, parlen dels vells temps, dels antics amics, i, finalment, sempre s’acaben preguntant que sen ha fet d’ells, amb el resultat de que molts ja no hi són i només perviuen en la seva memòria, les cadires estan buides!

 

 

 

La vida és lluita, malgrat que hi ha qui no se’n ha adonat!

 

El grup de Teatre El Ciervo ha realitzat un excel·lent treball artístic, tots plegats i en particular les dos actrius que actuen front al públic de la sala. FELICITATS CORDIALS!

 

 

RESUM DE L’ANIVERSARI

 

Tal i com deia el programa de l’Entitat:

 

L’aniversari ha de estar un fet important, per això volem encendre la flama i l’esperit que fa temps hi havia i que ens cal recuperar. Volem que la S. C. R. El Ciervo sigui una entitat reconeguda a la nostra ciutat, però encara més, volem que sigui una entitat viva i plena de socis i sòcies que se’n sentin orgullosos i participin de tot el que s’hi fa.

 

Ara és el moment de revifar-nos, amb la vostra ajuda i participació, perquè d’avui dos anys, quan en fem 90, haguem crescut.

 

Que sempre es continuï creixent amb alegria i amb ganes de fer coses.

 

 

 

Recopilació i edició

Martí Ferré

 

 

Fita: ELS CÀTARS I CATALUNYA

 

 

Ciències Socials

 

Creu Occitana

 

ELS CÀTARS I CATALUNYA

 

Inquisició

 

Vuitè centenari de la creuada contra els càtars i el catarisme

 

Homenatge al “Bons Homes” Càtars

 

Moment o fet important que constitueix una fita en la nostra història.

 

 

I – CÀTARS I CATARISME

 

El catarisme s’inscriu en el context de fervor espiritual del qual sorgien les iniciatives dels clergues i dels laics, animats pel desig de seguir el Crist en la seva pobresa evangèlica i per alimentar-se de la Paraula de Déu.

 

Catedral d’Albí

 

Aquesta doctrina va tenir una gran difusió a Occitània, on era més fàcil el desenvolupament de l’esperit crític, i on a més a més, els atacs al poder temporal de l’Església de Roma, varen motivar les simpaties i la protecció de la noblesa local.

 

Catedral d’Albí

 

Precisament, per l’extensió i la importància que tingué a Occitana, els càtars són coneguts també amb el nom d’albigesos (de la ciutat occitana d’Albí on s’hi aplegà un important nombre de càtars ), tot i que els centres principals foren Tolosa de Llenguadoc, Narbona, Carcassona, Besiers i Foix.

 

HISTORIA DELS CÀTARS

 

Poblacions dels Càtars

 

El nom de càtars (del grec "pur") els fou donat pels catòlics, doncs ells mateixos s’anomenaven cristians o bons homes. El catarisme va ser un evangelisme. Un dels punts centrals del propòsit de vida càtar és l’observació literal dels preceptes del Crist i, especialment del Sermó de la Muntanya.

 

Castellnaud

 

HISTORIA DELS CÀTARS

 

Els esforços del Papat per retornar els càtars a l’ortodòxia catòlica, varen fracassar. En primer lloc, ho intentarà amb la predicació de cistercencs i dominicans, però l’assassinat en 1208 de Pere de Castellnaud, serà el darrer motiu que farà decidir el Papa Innocenci III a canviar d’estratègia i utilitzar la violència, que s’iniciarà amb la croada dels exèrcits catòlics i que tindrà continuació, sobretot, amb els procediments inquisitorials de Roma i les posteriors fogueres col·lectives ordenades.

 

Camp dels cremats

 

Els Cavallers Càtars

 

 

II – LA CROADA ALBIGUESA

 

La situació de coexistència, en peu d’igualtat, de dues esglésies cristianes a Occitània va esdevenir normal, ara bé, els poders polítics i eclesiàstics d’altres llocs, en especial la Santa Seu, la jutjaren infame i intolerable, pel que significava d’haver-hi un país cristià on l’heretgia no hi era condemnada.

 

Arqués

 

La possibilitat, cada cop més real, que Innocenci III decidís resoldre el problema càtar mitjançant una croada va provocar un canvi molt important en la política occitana: l’aliança dels comtes de Tolosa amb el Casal de Barcelona.

 

Béziers

 

El rei català, Pere el Catòlic, acabat de casar, acudí a Roma, on Innocenci III el coronà solemnement, així, el rei d’Aragó esdevenia vassall de la Santa Seu, a la qual es comprometia a pagar un tribut. Amb aquest gest, Pere el Catòlic pretenia protegir els seus dominis de l’atac d’una possible croada.

 

Carcasona

 

L’assassinat del legat papal el 14 de gener de 1208, va fer decidir Innocenci III a predicar la Croada contra els càtars, encomanant-ne la direcció al rei Felip II August de França, qui, però, declinà de participar-hi, tot i permetre als seus barons d’unir-se a l’expedició.

 

Foix

 

HISTORIA DELS CÀTARS

 

A la primavera de 1209, arribaren a la rodalia de Lió els exèrcits croats, compostos per barons francesos i l’avenç de les forces croades va provocar una situació de guerra civil a Occitània.

 

Lastours

 

HISTORIA DELS CÀTARS

 

El juliol de 1209, els croats assetjaren Besiers, ciutat que intentà negociar amb els assetjadors. En aquesta situació, els dirigents ciutadans decidiren resistir i els croats prengueren Besiers i hi perpetraren una matança general, fins i tot entre els catòlics.

 

Montségur

 

Montségur, la Tragèdia Càtar

 

La massacre de Besiers, induí les altres ciutats a rendir-se sense combatre, excepte Carcassona, la qual, assetjada, va haver de rendir-se per falta d’aigua; llavors, els croats, tal com ho havien negociat amb el rei català Pere el Catòlic, no massacraren la població, sinó que l’obligaren a abandonar la ciutat.

 

 

III – LA DESFETA DE MURET

 

Batalla de Muret

 

La Batalla de Muret (Murèth en occità) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213.

 

Cavalleria dels Croats

 

HISTORIA DELS CÀTARS

 

Els comtes occitans havien buscat una solució pacífica, però els concilis eclesiàstics van establir unes condicions tan dures que es van decidir a reclamar ajut al comte rei Pere el Catòlic, de qui eren vassalls. Pere, que estava casat amb Maria de Montpeller, va optar per intervenir-hi militarment i va assetjar Simó de Montfort al castell de Muret, prop de Tolosa, l’octubre de 1213.

 

Pere I de Catalunya, el Catòlic

 

El rei Pere el Catòlic va morir en la batalla i la derrota va significar la fi de la influència del llinatge de Barcelona a les terres d’Occitània i de gran part de Catalunya  Nord. En endavant, els comtes reis catalanoaragonesos dirigirien la seva expansió cap a la Mediterrània.

 

 

 

A Occitània, durant tot el segle XIII i l’inici del segle XIV, els càtars van patir una dura persecució, duta a terme per la inquisició i dirigida pels monjos dominicans.

 

Puilaurens

 

El Camí dels Bons Homes

 

Els darrers nuclis de càtars es van refugiar a les altes valls del Pirineu i molts es van escapar cap a Catalunya. Lleida, Puigcerdà, Prades o Morella es van convertir en centres de càtars occitans.

 

Mort de Simó de Montfort (1218)

 

En el conflicte polític i religiós occità, Pere el Catòlic, va intervenir-hi per defensar aquells dels seus vassalls amenaçats per la rapinya de Simó de Montfort. El baró francès, tot i haver pactat el matrimoni de la seva filla Amícia amb el fill de Pere el Catòlic, Jaume  (el futur Jaume I el Conqueridor), continuà atacant els vassalls llenguadocians del rei aragonès, fins a la seva mort l’any 1218.

 

HISTORIA DELS CÀTARS

 

 

RESUM

 

La dissolució del Comtat de Tolosa i la integració d’altres comtats a la Corona francesa va assentar la seva autoritat sobre uns territoris en els quals recolzar-se i donar accés de França al Mediterrani.

 

En el plànol cultural la inclusió va tenir com a efecte un progressiu domini del idioma francès sobre el occità (atès que les llengües perifèriques eren percebudes com a amenaces a la unitat nacional).

 

 

A mitjan el segle XX diversos investigadors i historiadors van recuperar la memòria de la croada albigesa com a reivindicació del patrimoni històric-cultural de la regió cultural francesa de Occitània.

 

 

El concepte del catarisme és explotat actualment amb finalitats comercials turístiques principalment, com la marca “Pays Cathare” (País Càtar).

 

 

Recopilació i Edició

Martín Ferré

 

 

Fita: MOSSEN CINTO VERDAGUER

 

 

Ciències Socials

 

MOSSÈN CINTO VERDAGUER

 

 

POETA DE CATALUNYA

 

 

Moment o fet important que constitueix una fita en la nostra història.

 

 

I – Jacint Verdaguer i Santaló

 

Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles (Plana de Vic), l’any 1845 en una família de pagesos i picapedrers de profundes conviccions catòliques. Ell, com a fadrí que era (el tercer de vuit germans), fou enviat al seminari de Vic, a l’edat de deu anys per tal de realitzar els seus primers estudis en règim d´externar, que li permeteren treballar com a jornaler a la Masia de Can Tona.

 

També es coneix Jacint Verdaguer com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel fet de ser sacerdot. Era costum induir els fills a que ingressessin en l’església apostòlica, car els assegurava una professió pel futur proper. Tot i així, el 1859 s’escapà del seminari i de casa seva per fer de soldat, ja que li agradava molt l’armament militar (arreglava pistoles i fusells), però després de trobar-lo a Figueres reemprengué la seva carrera de sacerdot al seminari.

 

 

Als quinze anys ja començà a escriure les seves primeres composicions poètiques (signava com "Un Fadrí de la Muntanya"), i va despuntar mercès al seu ric lèxic català, ple de nous mots de gran puresa i forta expressivitat.

 

 

II – BIOGRAFIA DE MOSSÈM CINTO VERDAGUER

 

De mica en mica, el jove Verdaguer va coneixent els clàssics que li ensenyen al seminari i els escriptors del romanticisme. Mentre segueix estudiant, i fent de mestre i de pagès, comença a escriure nombrosos poemes, així com a recollir cançons populars.

 

 

El 1864 concursa per primera vegada als Jocs Florals, però passa totalment desapercebut. En canvi, l’any següent, torna a participar en els Jocs Florals de Barcelona amb quatre composicions, i dues d’elles són premiades. En anar a recollir els premis començà la llegenda del jove poeta, es presentà vestit amb la indumentària típica de la pagesia: roba de pana i barretina vermella. És segurament aquesta imatge la que ha esdevingut més simptomàtica d’ell. L’any següent torna a guanyar dos premis en els mateixos Jocs Florals.

 

 

El 24 de setembre de 1870 és ordenat sacerdot a Vic i l’octubre d’aquell mateix any, canta la seva primera missa a l’ermita de Sant Jordi. Als 28 anys entra de capellà a la Companyia Transatlàntica perquè li havien recomanat per a la seva salut el clima marítim i l’any següent embarca a Cadis rumb a l’Havana. Finalment s’estableix a Barcelona, com a capellà de la família del marquès de Comillas, amo de la companyia.

 

 

Fixada la seva residència a Barcelona (al Palau de Comilles), hi romangué durant disset anys, el·laborant nombroses poesies i escrits, i col·laborant en publicacions de caire religiós i catalanista (sempre tenint clara la seva profunda hispanitat):

. . . . . . .
"Dalt al bell cim del Pirineu un dia
son vol parava l´àliga francesa,
i girant a l´entorn la ullada encesa
vegé al lleó d´Espanya que dormia:
-Ara és l´hora, cridà, l´Espanya es mia!-
i afalconant-se amb pèrfida escomesa,
da sa corona i d´ella i tot féu presa
que de ferro amb ses urper estrenyia.
Lo ferreny català, que estava alerta,
sa mare pàtria al contemplar captiva
excalmà, al oll posant-se lo trabuc:
-Mentre el lleó d´Espanya se desperta,
jo alçant-ne el sometent, `liga altiva
vaig a esperar-te en los turons del Bruc"

Catalunya a l´any vuit
. . . . . . . .

 

 

Als 32 anys, el jurat dels Jocs Florals li concedeix el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel poema L’Atlàntida. L´Atlàntida, definida per Marià Manet com: "una sumptuosa síntesi: un poema d’intensió cristiana, centrat en la idea de la culpa, però bastit principalment amb carreus de la mitologia grega i de les tradicions celtes, i coronat amb l’emoció renaixentista dels grans descobriments geogràfics". La creació còsmica de L´Atlàntida és la creació d’Espanya, la de la Hispanitat, la descoberta d’Amèrica:

. . . . . . . .

"I a tu qui et salva, oh niu de les nacions íberes,
quan l´arbre d´on penjaves al mar fou submergit?
qui et serva, jove Espanya, quan lo navili on eres
com a gòndola amarrada, s’enfonsà migpartit?
L´Altíssim! Ell, de nàufrag tresor omplint ta popa
del Pirineu, niu d’àguiles, t’atraca als penyalars,
dessota el cel més blau, darrer eix mur d’Europa,
i al bressoleig, com Venus, de dos immensos mars"

El nom Plus Ultra

. . . . . . .

 

Les llegendes medievals, les tradicions mitològiques, el cataclisme, la creació d´Espanya, les ïlles, la descoberta d´Amèrica, la Hispanitat. La força creativa de l´obra de Verdaguer és insuperable, el seu ric lèxic (difícil d´entendre per molts), la musicalitat, la força imaginativa; va conseguir que per primera vegada el català s´introduís a Europa. L´obra fou traduïda a moltes llengües i va permetre a Verdaguer situar-se en el firmament de la literatura catalana.

 

 

És la consagració de Verdaguer com a poeta. L’any 1880, per haver guanyat tres premis als Jocs Florals, és proclamat Mestre en Gai Saber. Aquest mateix any publica el llibre Montserrat. Als 39 anys viatja a París, Suïssa, Alemanya i Rússia. El 21 de març de 1886, als 41 anys, el bisbe Morgades el corona com a Poeta de Catalunya al Monestir de Ripoll. Publica el gran poema Canigó al 1885 i realitza un viatge de peregrinació a Terra Santa.

 

 

 

Canigó és un poema èpic de 1886 que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. Aquest poema (que és un llibre) conté una descripció geogràfica dels Pirineus catalans que es desenvolupa a través de la figura mítica del Comte Tallaferro, un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns. El mite està basat en el personatge històric Bernat Tallaferro.

 

Seccions del Cant V – "Tallaferro"

 

Lo comte Tallaferro ja veu ses naus,

lluhint la mitja lluna damunt dels pals,

astre de mal auguri per nostres camps,

y exclama ab ulls encesos y braços alts:

-Bon Deu, ¿s’han fet pe’l moro ports catalans?-

. . . . . . . .

Al extrem de la serra de Puigneulós,

punt al cap d’una ratlla, s’alça un turó,

un turó que centuries guardará’l nom

del comte que’n devalla fet un lleó,

Fallayres lo segueixen, aufranys y corps

que ja de carn humana senten fortor.

Lo comte diu al vèurels: -N’hi haurá per tots,-

y baixa per un córrech de dret al port.

Los sarrahins que hi troba no son pas molts;

lo primer colp que venta sembla sortós;

apar que’l moro fuja, les naus y tot.

. . . . . . .

Quant lo comte donava lo primer colp,

ardits per ses espatlles li feyan foch

ab fletxa enverinada que asseca’l cor.

Los cristians lluytaren á esclat de mort;

mes prou que poquejavan foren més pochs,

quedantne molts d’estesos en lo revolch,

los uns ferits en terra, los altres morts.

Per tot moros arriban á glops, á glops,

á núvols; enviantlos fletxes y rochs;

arrriban com zumzades d’una maror

d’alfanchs y cimitarres, de vius y morts.

Com més lo comte lluyta, més se veu clos;

son corcer s’entrebanca y esclaman tots:

-Al pujar á mitj día lo sol s’es post;

¡oh comte Tallaferro, Deu te perdó!-

. . . . . . .

 

 

És després d’aquest viatge que atura la seva producció literària i es dedica a altres activitats poc ortodoxes, una de les quals és la pràctica d’exorcismes. Sovint s’ha comentat que a part de l’exercici d’exorcismes, activitats que són conegudes per haver-se’n guardat textos sobre ells, també hi havia una animadversió cap a les activitats del marquès de Comillas. Com a cristià no podia acceptar el comerç d’esclaus que realitzava l’empresari càntabre, pel que començà a repartir abundants diners de la família entre els pobres.

 

 

 

A causa d’aquest i altres escàndols, el marquès de Comillas trencà les relacions amb ell i fins i tot, l’any 1895, li prohibeixen exercir de sacerdot. Ell es defensa amb una sèrie d’articles als diaris titulats En defensa pròpia. Comença llavors el seu exili de Barcelona, i es destinat al santuari de la Gleba, a la seva Osona natal.

 

 

III – MOSSÈM CINTO VERDAGUER POETA POPULAR

 

El dia 17 de maig de 1902, als 57 anys, es trasllada del número 235 del carrer Aragó de Barcelona on vivia, a la finca coneguda com a Vil·la Joana, de Vallvidrera (Barcelona), on espera fer una convalescència de tuberculosi. El 10 de juny mor a la Vil·la Joana. Actualment, la finca, convertida en Museu, es pot visitar.

 

 

L’enterrament de Jacint Verdaguer fou multitudinari, cap se’n recordava a Barcelona fins llavors. A més, el seu llegat es manifesta en alguns dels poemes i cançons més populars de la cultura catalana, com ara L’emigrant o el Virolai de Montserrat. Una altra mostra de la seva popularitat és el fet que és una de les personalitats històriques que dóna nom a més carrers arreu de Catalunya.

 

El Virolai

“Rosa d’abril"

 

Rosa d’abril, Morena de la serra,

de Montserrat estel:

il·lumineu la catalana terra,

guieu-nos cap al Cel.

 

Amb serra d’or els angelets serraren

eixos turons per fer-vos un palau.

Reina del Cel que els Serafins baixaren,

deu-nos abric dins vostre mantell blau.

. . . . . . . .

Dels catalans sempre sereu Princesa,

dels espanyols Estrella d’Orient,

sigueu pels bons pilar de fortalesa,

pels pecadors el port de salvament.

. . . . . . . .

Rosa d’abril, Morena de la serra,

de Montserrat estel:

il·lumineu la catalana terra,

guieu-nos cap al Cel.

 

 

 

 Entre les seves obres cal destacar: L’Atlàntida (1876), que va ser traduïda a moltes llengües, Idil·lis i cants místics (1879), Montserrat (1889), Oda a Barcelona (1883), Canigó (1886).

 

 

RESUM

 

Asseguren que Mossèn Cinto Verdaguer deia que “ESCRIVIA COM UN PAGÈS I LLAURAVA COM UN POETA.

 

 

 

 

Recopilació i Edició

Martín Ferré

 

 

Fita: PEPE RUBIANES

 

 

Relacions Humanes

 

PEPE RUBIANES

 

 

ACTOR GALAICO – CATALÀ D’ÀCID HUMOR

 

Moment o fet important que constitueix una fita en la nostra història.

 

 

I – PEPE RUBIANES

 

José Rubianes Alegret, més conegut com Pepe Rubianes, (Vilagarcía de Arousa, 2 de setembre del 1947 – Barcelona, 1 de març de 2009) fou un actor de teatre galaico-català resident a Catalunya i especialitzat en mim, imitacions i monòlegs.

 

 

Destacà per la seva ironia, el seu àcid sentit de l’ humor i la seva incontenible xerrameca esquitxada de constants renecs. Es definia com un "actor galaico-català: galaic perquè naixí a Galícia encara que quasi mai he viscut allà i català perquè sempre he viscut a Catalunya encara que mai he nascut aquí.

 

 

En la Universitat de Barcelona es llicencià en filosofia i es va familiaritzà amb els escenaris. Primer s’uní al grup T.O.C. (Teatre Universitari de Càmera). Posteriorment s’integrà en el NGTU (Nou Grup de Teatre Universitari), i on conegué els integrants de la futura companyia Dagoll Dagom, amb la qual col·laboraria en diverses ocasions de la seva carrera. Al 1970, i sent encara universitari, participà com actor de figuració amb text en Un enemic del poble, que s’estrenà en el Teatre Calderón de Barcelona. Posteriorment participà en El cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra, en actuació al Port de la Selva.

 

 

II – BIOGRAFIA ARTISTICA DE PEPE RUBIANES

 

El 1981, Rubianes decidí emprendre el seu camí en solitari. Estrenà el seu espectacle Pay-Pay, que representaria durant tres anys en diverses sales de Barcelona i altres ciutats espanyoles, i en Centreamèrica: Cuba, Mèxic, Panamà, Costa Rica, Nicaragua i Guatemala. Al 1984 estrenà la seva segona obra, NO, que representa a diverses ciutats d’Espanya, Argentina i Uruguai.

 

 

. . . . . . . .

 

 

El 1987 estrenà Sin palabras, i el 1988, En resumidas cuentas, antologia dels millors moments dels seus tres primers espectacles. Rubianes acabà la dècada de 1980 amb un gran prestigi, que ampliaria notablement en la dècada següent, amb obres d’èxit rotund com ¡Por el amor de Diós! (1991) i Ssscum! (1992), que el situaren entre els monologuistes reconeguts.

 

 

 

. . . . . . . .

 

 

En els anys 1990 s’introduí en nous mitjans com la ràdio, el cinema i la televisió, que li atorgaren una gran popularitat social. En aquest apartat destaca el seu treball com a protagonista de la sèrie de televisió Makinavaja, que li oferí certa notorietat que es mantindria durant força temps a Espanya.

 

 

. . . . . . .

 

 

El 1995 estrenà a Barcelona el seu espectacle Rubianes: 15 años, que va aplegar els millors esquetxos dels seus espectacles en solitari des del 1980. El 1997 veiè la llum el seu espectacle, Rubianes, solamente. Amb ocasió del 70è aniversari de Federico García Lorca, el 2006 ha presentà el seu espectacle Lorca eran todos.

 

 

III – PEPE RUBIANES PERSONATGE POLÈMIC

 

El gener del 2006 fou objecte de polèmica per la seva intervenció a El Club, TV3, en la qual, responent a una pregunta del presentador sobre la seva actitud respecte a la unitat d’Espanya va fer un comentari poc afortunat. Posteriorment, davant la commoció causada per aquestes declaracions, es disculpà públicament i matisà que tals comentaris anaven referits a una determinada concepció d’Espanya: "…jo vaig insultar l’Espanya que va matar Lorca. Respecto l’Espanya democràtica i constitucional. Aquesta Espanya em mereix tots els meus respectes i, a més, pertanyo a ella".

 

 

La companyia de Rubianes fou contractada pel director del Teatro Español de Madrid, Mario Gas, per representar l’obra Lorca eran todos, en el marc d’un cicle d’homenatge al poeta granadí durant el mes de setembre de 2006. Després de les protestes en contra de la representació en un teatre de titularitat pública, l’actor decidí retirar de forma voluntària el seu espectacle a causa de, segons les seves paraules, “l’agressiu ambient".

 

 

L’actor destacà que, fins al moment, la presentació de l’obra en diferents ciutats espanyoles no li havia creat cap problema i va tornar a atribuir a una campanya de "la dreta més rància" la situació creada a Madrid.

 

 

IV – PREMIS I DISTINCIONS

 

 

 

1987. Premi Joanot i Racó de l’Arnau al Mejor Actor del Año

1991. Premi Turia

1996. Premi "Els Millors" al Millor Actor per Rubianes 15 años

1998. Premi "Les mil i una"

1998. Premi Especial de la Crítica pels seus 15 anys

1999. Premi San Miquel del Patronat de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega en la Categoria de "Millor Obra Representada en una sala" per Rubianes, solamente.

1999. Premi d’Honor FAD Sebastià Gash

1999. Premi "Els Millors" al Millor Espectacle Teatral per Rubianes, solamente

2001. Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’Arts Escèniques

2006. Premi Gat Perich per la seva trajectòria

 

Pepe Rubianes a la gala: Guanyat el cel amb el Pare Manel’2008

El 19 de maig de 2008 al Teatre Tivoli de Barcelona

 

 

 

V – UN ANY SENSE PEPE RUBIANES

 

L’1 de març de 2009 es va morir l’actor i director teatral Pepe Rubianes d’un càncer de pulmó. Tenia seixanta-un any i havia fet una carrera artística a base de mim, de monòlegs i de comèdia, amb molt d’humor i una xerrameca incontenible.

 

 

 

En aquestes dates, al cap d’un any d’haver-se mort, alguns dels mitjans en què va col·laborar li reten homenatge, TV3 li dedicà el programa de tarda i Catalunya Ràdio un programa especial, en el Teatre Capitol de Barcelona, convidant molts dels seus bons amics.

Coincidint amb aquest primer aniversari l’editorial Ara Llibres, s’hi publicarà el 25 de març Poemas africanos, els poemes que l’actor va escriure durant els viatges per l’Àfrica: una seixantena de poesies que va redactar en els tres grans viatges que va fer a Etiòpia i Kenya durant els anys 2006 i 2007.

 

 

 

 

RESUM

 

Pepe Rubianes va aconseguir guanyar-se l’admiració i amistat del gran públic, malgrat els seus puntuals cridaners i àcids comentaris escènics, quedant definitivament dins la selecta memòria d’un poble sencer i de gran part d’espanyols. DESCANSI EN PAU!.

 

 

 

Recopilació i edició

Martí Ferré