SANT BENET DEL BAGES

 

 

Art i Belles arts

 

 

SANT BENET DEL BAGES

 

VISITA CULTURAL

 

 

 

I – ORIGENS DE SANT BENET DEL BAGES

 

El monestir de Sant Benet del Bages, localitzat al terme municipal de Sant Fruitós de Bages, a les rodalies de Manresa, representa una veritable joia del romànic a Catalunya.

 

 

El seu gran valor i bellesa arquitectònica el converteixen en visita obligada de tots els amants de l’art romànic, amb un emplaçament estratègic, a la vora del riu Llobregat, fou construït a mitjan segle X (960) pel Comte Sala i l’’any 972 es va consagrar al culte en un ritu solemne, en presència del comte Borrell II de Barcelona.

 


A partir d’aquest moment, el monestir va ser testimoni dels diferents processos històrics que es succeïren al territori del Bages, com  la devastació que el monestir va sofrir l’any 1002, quan els
sarraïns arrasaren bona part de la comarca.

 

 

El segon atac dels musulmans, l’any 1125, destrueix bona part del conjunt i això propicià la reconstrucció del monestir, en especial de l’església, que va havia quedat pràcticament reduïda als seus fonaments.

 


No és estrany que els edificis que el composen siguin de diversos estils i èpoques. Des del segle XI al segle XX ha sofert a través del temps un seguit de modificacions i afegits posteriors que permeten admirar diversos estils arquitectònics:
preromànic de principis del segle XI (algunes parts sobre una base romana); romànic dels segles XI –XII (l’església i el claustre); gòtic del segle XIII (El Palauet); barroc i modern (la casa de l’abat i els altars).
De entre tots els elements que configuren el Monestir, destaquen
l’església i el claustre.

 

 

II – HISTORIA DE SANT BENET DEL BAGES

 

L’historia de Sant Benet del Bages va anar acumulant moltes vivències, que podem resumir cronològicament tot seguit:

 

Església

 

 

1348. Va ser l’any que la terrible Pesta Negra va afectar Catalunya. El seu pas pel monestir va provocar que només sobrevisquessin dos monjos.

 

Segles XIV i XV. Van ser els segles de plenitud el monestir, on s’iniciaren noves construccions. Són d’aquesta època el nou palau abacial (el Palauet), la infermeria, el celler i altres dependències.

 

 

Cripta

 

1593. El papa Climent VIII autoritza la dependència del monestir de Montserrat, que durarà un total de 243 anys.

 

 

Celler

 

1620. Montserrat hi organitza un col·legi d’arts on s’ensenya ciències eclesiàstiques, llengües i poesia i, al finalitzar el curs, se celebren certàmens literaris.

 

 

Claustre

 

1633. El monestir pateix un incendi que va cremar els retaules de l’església, va ennegrir les parets i consumí una bona part de la biblioteca i altres dependències.

 

 

Entrada del recinte

 

1671. Darreres notícies d’activitat docent. Es converteix en un recés on es retiraven els monjos més vells de Montserrat.

 

 

 

1820. El Trienni Liberal suprimeix els ordes religiosos. Sant Benet fou tancat i els monjos van ser obligats a abandonar-lo.

 

 

1823. Ferran VII restableix el règim absolutista. Els monjos pogueren tornar a Sant Benet i els seus béns foren en part recuperats.

 

 

1835. Nova supressió dels ordes religiosos, ara definitiva. La llei de desamortització de Mendizábal va obligar els ordres religiosos a abandonar les seves possessions. L’abandonament més complet planà per tot el convent.

 

 

Capitells del portal

 

1853. Es construeix una fàbrica arran dels mateixos murs del monestir. Alguns dels edificis foren habilitats per acollir als treballadors i es convertiren en pisos de lloguer les cel·les i galeries de migjorn.

 

 

1907. Va ser comprat per la senyora Elisa Carbó, mare del pintor Ramon Casas, per tal de restaurar-lo i habilitar-lo com residència pròpia. Uns anys més tard, ja morta la mare, Cases encarregà al seu amic Josep Puig i Cadafalch que en dirigís la reforma.

 

 

III – EL MONESTIR EN L’ACTUALITAT


L’església del Monestir, principal element del conjunt arquitectònic, és del segle XII, de planta de creu llatina i d’una sola nau coberta amb volta de canó.

 

 

És admirable l’impressionant campanar adossat, de secció quadrada, sobrealçat posteriorment, que revela les diverses etapes del seu procés constructiu: preromànic, romànic i renaixentista.

 

 

En arribar al claustre, situat al migdia de l’església, són molts els qui es queden meravellats davant dels 61 capitells que coronen les quatre galeries. Crida l’atenció la gran varietat temàtica que es dibuixa. La seva construcció cal situar-la entre finals del s. XII i principis del s. XIII.

 

 

San Benet es converteix, per tant, en un monument essencialment romànic i a l’any 1931 fou declarat Monument Nacional.


L’any 2000, la Fundació Caixa de Manresa compra el monestir als descendents de la família del pintor modernista i elabora un pla director de projecte de restauració i un pla estratègic de nous usos per al conjunt monumental.

 

 

 

 

El 12 de novembre del 2007, s’inaugura el complex turístic i cultural Món Sant Benet que, a més del monestir, inclou l’edifici La Fàbrica, l’Hotel Món i el Centre Alícia.

 

 

IV – VISITES GUIADES

 

El monestir de Sant Benet de Bages és un dels conjunts monàstics més interessants del país, amb molts elements arquitectònics d’interès cultural i una historia que cal conèixer.

 

 

 

L’atractiu de Sant Benet de Bages resulta una excel·lent raó per organitzar i rebre constants visites, grups de gent de totes les edats, que són guiats detalladament i a la vegada, poden gaudir un extraordinari muntatge audiovisual de l’historia del Monestir.

 

 

RESUM

 

Visites culturals al Monestir com la del Centre de Gent Gran de Castellar del Vallès, el 7 de maig del 2008, que heu pogut veure en algunes de les fotografies anteriors.

 

 

 

 

 

 

 

Gent Gran de Castellar que va aprofitar l’ocasió per gaudir d’un excel·lent àpat a Prats de Lluçanès i contemplar el meravellós panorama del país.

 

 

 

 

 

 

Recopilació i edició

Martí Ferré

 

Visita d’estudiants

 

 

 

HIMNE DE LA UNIÓ EUROPEA

 

 

Art i Belles arts

 

 

 

HIMNE DE LA UNIÓ EUROPEA

 

 

ODA A LA ALEGRIA

 

de

 

Ludwig van Beethoven i Friedrich von Schiller

 

 

 

I – HIMNE DE LA UNIÓ EUROPEA

 

L’Himne de la Unió Europea ho és també d’Europa, en un sentit més ampli, la melodia prové de la Novena Simfonia composta per Ludwig van Beethoven l’any 1823.

 

En l’últim moviment de la Simfonia, Beethoven va posar musica a la “Oda a l’Alegria”, també anomenada “Oda a la Joia”, escrita el 1785 per Friedrich von Schiller. El poema expressa la visió idealista de Schiller, visió compartida per Beethoven, de tot el gènere humà com germans.

 

 

En 1972, el Consell d’Europa (el mateix organisme que dissenyà la bandera europea) adoptà el tema de la “Oda a l’Alegria” de Beethoven com el seu himne. És va demanar al conegut director Herbert von Karajan que compongués tres arranjaments instrumentals: per piano sol, per instruments de vent i per orquestra simfònica. Sense paraules, en el llenguatge universal de la musica, aquest himne expressa els ideals de llibertat, de pau i de solidaritat que representa Europa.

 

 

En 1985 fou adoptat pels caps d’Estat i de Govern de la UE com himne oficial de la Unió Europea. No pretén  reemplaçar els himnes nacionals dels Estats membres sinó celebrar els valors que tots ells comparteixen i la seva unitat en la diversitat.

 

II – LUDWIG VAN BEETHOVEN

 

Ludwig van Beethoven (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770[]Viena, Àustria, març de 1827) fou un compositor, director de orquestra y pianista alemany.

 

 

Considerat l’últim gran representat del classicisme vienès, Beethoven va aconseguir fer transcendí a la musica del romanticisme, motivant l’influencia d’aquesta en diversitat d’obres musicals al llarg del segle XIX.

 

 

III – FRIEDRICH VON SCHILLER

 

Johann Christoph Friedrich Schiller, des de 1802 von Schiller (Marbach am Neckar, 10 de novembre de 1759 – Weimar, 9 de maig de 1805), fou un poeta, dramaturg, filòsof i historiador alemany. Se’l considera el dramaturg més important de Alemanya y és, junt a Goethe, una de les figures centrals del classicisme de Weimar. Moltes de les seves obres de teatre pertanyen al repertori habitual del teatre en alemany. Les seves balades es troben entre els poemes més famosos.

 

 

L’Oda a la Alegria (An die Freude en alemany), obra escrita pel poeta Friedrich von Schiller en 1785. La censura canvia el nom de la “Oda a la Llibertat, que va passar a ser la “Oda a la Alegria.

 

 

IV – ODA A L’ALEGRIA

 

En 1793, a l’edat de 23 anys, Ludwig van Beethoven va conèixer l’obra de l’escriptor alemany, i des d’aquell moment manifestà la seva inspiració i desig de posar-li musica, va sorgir axis la seva Novena Simfonia en R. E. Menor, Op. 125, amb un moviment final que és per a un cor de solistes i sobre l’Oda de l’Alegria de Schiller.

 

 

El 7 de maig de 1824, Beethoven presenta en el Teatre de la Cort Imperial de Viena la seva Simfonia en RE Menor, Op. 125, posteriorment coneguda com a “Coral, amb un quart i últim moviment concebut per a ser interpretat per un cor i solistes en base a l’Oda de l’Alegria. Als seus 54 anys de edat, Beethoven va crear la seva obra més grandiosa i eterna. Aquesta peça musical a passat a ser l’Himne Europeu.

 

 

V – TEX DE L’ODA A L’ALEGRIA

 

Text original en llengua alemanya dels versos escrits pel poeta Friedrich von Schiller de laODA A L’ALEGRIA”:

 

Freude, schöner Götterfunken
Tochter aus Elysium,
Wir betreten feuertrunken,
Himmlische, dein Heiligtum.
Deine Zauber binden wieder,
Was die Mode streng geteilt;
Alle Menschen werden Brüder,
Wo dein sanfter Flügel weilt.

Chor

Wem der große Wurf gelungen,
Eines Freundes Freund zu sein,
Wer ein holdes Weib errungen,
Mische seinen Jubel ein!
Ja, wer auch nur eine Seele
Sein nennt auf dem Erdenrund!
Und wer´s nie gekonnt, der stehle
Weinend sich aus diesem Bund!

Chor

Freude trinken alle Wesen
An den Brüsten der Natur,
Alle Guten, alle Bösen
Folgen ihrer Rosenspur.
Küsse gab sie uns und Reben,
Einen Freund, geprüft im Tod.
Wollust ward dem Wurm gegeben,
Und der Cherub steht vor Gott.

Froh, wie seine Sonnen fliegen
Durch des Himmels prächtgen Plan,
Laufet, Brüder, eure Bahn,
Freudig wie ein Held zum Siegen.

Seid umschlungen, Millionen!
Diesen Kuss der ganzen Welt!
Brüder – überm Sternenzelt
Muss ein lieber Vater wohnen.
Ihr stürzt nieder, Millionen?
Ahnest du den Schöpfer, Welt?
Such ihn überm Sternenzelt,
Über Sternen muss er wohnen.

 

Traducció aproximada al català de la “ODA A L’ALEGRIA”:

 

¡Alegria, Formosa guspira dels deus

filla de l’Elisi!

¡Ebris d’ardor entrem,

deessa  celest, en el teu santuari!

El teu encís torna a unir

allò que el món havia separat,

tots el homes tornen a ser germans

allà on és posa la teva suau ala.

 

Qui hagi assolit la fortuna

de posseí l’amistat d’un amic, qui

hagi conquerit a una dona delectable

uneixi la seva gaubança a la nostra.

Sí, qui pugui anomenar seva tot i

només un ànima sobre la faç de la terra

I qui no pugui fer-ho,

que s’allunyi plorant d’aquesta germanor.

 

Tots el esser beuen de l’alegria

en el sí de la natura,

tots, els bons i els dolents,

segueixen el seu camí de roses.

Ens donà òsculs i pàmpols

i un fidel amic fins a la mort.

Al cuc li ha concedit el plaer

i al querubí estar davant de Deu.

 

Gaudint, com els astres que recorren

els grans espais celestials,

transiteu, germans,

pels vostre camí, alegrement,

com l’heroi cap a la victòria.

 

¡Alegria, Formosa guspira dels deus

filla de l’Elisi!

¡Ebris d’ardor entrem,

deessa  celest, en el teu santuari!

El teu encís torna a unir

allò que el món havia separat,

tots el homes tornen a ser germans

allà on és posa la teva suau ala.

 

¡Abraceu-vos, criatures innumerables!

¡Que el bes abasti el món sencer!

¡Germans!, sobre el firmament celest!

Té que viure una Pare amorós!

 

¿No entreveus, oh món, al teu Creador?

Busca’l sobre el firmament celest.

Allà, sobre els estels, deu viure.

 


VI – TEX DE L’HIMNE  DE LA UNIO EUROPEA

 

L’Himne de la Unió Europea no té lletra encara, resulta evident que el poema de Schiller pot ser bo pel cant coral, però no resulta massa adequat per als ciutadans normals.

 

 

Existeix un projecte de la Comissió Europea  (CE) per dotar l’Himne d’un text que representi els ideals de la Unió. Peter Roland ha preparat tres estrofes en llatí relacionades amb la pau i l’Europa en la diversitat, considerabt el lema de la UE: Units en la Diversitat.

 

Est Europa nunc unita

et unita maneat;
una in diversitate
pacem mundi augeat.

Semper regnent in Europa
fides et iustitia
et libertas populorum
in maiore patria.

Cives, floreat Europa,
opus magnum vocat vos.
Stellae signa sunt in caelo
aureae, quae iungant nos.

 

En el mes de març del 2004, el Consell de Europa divulgà un CD amb varies versions del himne europeu.

 

La traducció aproximada al català del esborrall avanç presentat podria ser:

 

És Europa una unida

i unida estarà

una en diversitat

al auge de la pau mundial.

Sempre regnen en Europa

fe i justícia al compàs,

en la llibertat del poble

hagi una pàtria més.

Ciutadans d’Europa

vostra és doncs la tasca.

Les estrelles del cel

os encoratgen amb fervor.

 

 

VII – IDIOMES DE LA UNIO EUROPEA

 

La Unió Europea compte, en totes les seves institucions, amb 23 idiomes oficials de treball. Malgrat això, en la Comissió Europea el col·legit de comissaris negocia sobre la base de documents presentats en alemany, francès i Inglés.

 

 

 

En Estats membres de la Unió Europea s’utilitzen, a més a més dels 23 idiomes senyalats, dotzenes d’idiomes més, que són oficials o no oficials en el seu territori.

 

 

RESUM

 

Difícil ho té la Unió Europea per avançar, més difícil encara si considerem la complexitat de tantes llengües, però segur que trobaran un text senzill per traduir el seu Himne a tots el idiomes, que tracti bàsicament de virtuts del humanisme i dels ciutadans, sense embrancar-se en aspectes politics o històrics de cap mena.

 

En el cas contrari, pot passar com el cas d’Espanya i serà un Himne sense lletra, excepció feta del meravellós poema de Schiller, que quedarà a l’abast de molt pocs que entenguin l’alemany.

 

 

Recopilació i edició

Martí Ferré

 

 

 

TEATRE EL CIERVO 2007

 

 

Art i Belles arts

 

 

TEATRE

de la

 S. C. R.

EL CIERVO

 

 

Obra

 

ELS GERMANS KARAMÁZOV

Del 25 de febrer del 2007

 

 

I – FEDOR DOSTOIEVSKI

 

Novel·lista rus (1821 – 1881), un dels més importants de tota la literatura universal,  aprofundí en la ment i el cor humans, i la seva obra narrativa va exercí una profunda influencia en tots els àmbits de la cultura moderna.

 

 

 

Nascut a Moscou el 11 de novembre de 1821, la seva infància fou bastant trista i, quan tenia només setze anys, el seu pare que era un metge retirat del exercit, el va enviar a la Acadèmia Miliar de Sant Petersburg, però, després de graduar-se, va decidir dedicar-se a la literatura.

 

 

La seva última novel·la, Els Germans Karamázov (1880), la va acabar poc avanç de la seva mort, que va ser el 9 de febrer de 1881 en Sant Petersburg. Sobre les seves quatre últimes novel·les, en les que Dostoievski trasllada els problemes morals i politics, descansa el reconeixement universal.

 

 

II – ELS GERMANS KARAMÁZOV

 

En una petita ciutat russa viu un tipus gorrer, “juerguista”, covard i abans de res bufó: Fiódor Pavlovich Karamázov, que malgrat tot, és un terratinent ric gràcies a dos matrimonis dels quals va rebre fortuna i tres fills: Iván, Alexéi i Dmitri, de cap dels quals va voler saber gens fins que van ser majors.

 

 

 

Cadascun d’ells té una personalitat diferent: Dmitri és la passió desbocada, Iván intel·lectual turmentat i Alexéi una espècie d’àngel caigut del cel.

 

 

 

Un bon dia els quatre coincideixen en la ciutat poc abans que succeeixi el terrible crim que dóna origen a la història.

 

 

 

Les diferents relacions entre els quatre, marcades per l’odi, l’amor, la luxúria, els dubtes existencials, l’avarícia, determinaran l’execució i resolució d’aquest crim.

 

 

III – DIRECCIÓ DE L’OBRA

 

Aquesta és l’opera prima, d’un Esparraguerí que va venir a Sabadell de rebot, i que ha acabat protagonitzant diverses obres de teatre, i que per fi estrena la seva primera aventura teatral.

 

 

Albert Paulo actor des de fa moles anys de la Passió d’Esparraguera, ara s’ha atrevit a dirigir els germans Karamázov, un drama de Dostoievski i a posar-se davant d’un nombrós grup de molts bons actors.

 

 

Ajudat per Lluís Bosch , i amb molts assajos i hores de preparació, està apunt pel seu debut, el dia 17 de febrer del 2007al Teatre El Ciervo.

 

 

IV – ACTORS I TECNICS

 

La representació de l’obra Germans Karamázov, a la que vàrem poder assistir el passat diumenge, dia 25/02/2007, ens va omplir de joia i admiració, entenem que és just i oportú informar a la gran xarxa internacional els noms dels actors i tècnics que aconsegueixen representar-la tant admirablement.

 

 

ACTORS

 

Catarina: …………..Ana Luengo – Esther Huertas

Gruchenca: ………..Mireia Valls – Rosa Sanchez

Smerdiakova: ……..Marina Viñas – Margarida

Olga: ……………….Cristina Plaza

Serventa: …………..Silvia Leiva

Feodor: ……………..Paco Gilabert

Dimitri: ………………Ramon Planas

Ivan: …………………Albert Ibars – Lluis Munchart

Alioxa: ………………Alex Bistuer

Pare Zossima: …….Jordi Gumbert – LLuis Bosch

Grigori: ……………..Manel Mompel

Mussialovitx: ………Jordi Gumbert – LLuis Bosch

Vrublesky: …………Albert Sabaté

Trifon: ………………Xavi Cimas

Cap de policia: …….Pere Martí

Mossens: ………….Xavi Cimas – Albert Paulo

Poble: ………………Elisabeth Fernández, Gemma Gusi, Jose Montero, Josep Fontan, Marina Jornet, Marta Gili, Núria Torrabadell, Oriol Penas, Raquel González y Vicky Pagan.

 

 

TÉCNICS

 

Llums: ….…………….Albert Gusi

Maquillatge: ….………Marina Viñas – Teresa Verdaguer

Perruqueria: …………Marina Viñas – Teresa Verdaguer

Vestuari: ……………..Marina Viñas – Teresa Verdaguer

Promoció: ……………Raquel Nuñez

Musica: ………………Mireia Valls

Utillatge: ……………..Albert Sabat- Marina Jornet

Adjunt de Direcció: ….LLuis Bosch

Escenografia: ………..Ramon Planas

Direcció: ……………..Albert Paulo

 

 

 

 

Recopilació i edició

Martí Ferré

 

 

INICI