DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS

 

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS

United Nations

NACIONES UNIDAS

Historia de los Derechos Humanos

I – ANTECEDENTS HISTÒRICS:

Declaració signada per l’Assemblea de l’ONU, a París el 10 de desembre de 1948, com exposició dels drets fonamentals reconeguts a l’individu dels Estats membres.

Es va inspirà en la Declaració francesa de 1789.

Declaració Universal a la qual ja s’han adherit gairebé tots els estats del mon.

Espanya, per raons obvies, no s’hi va adherir fins a l’any 1977.

II – CERCLE HUMANISTA MULTINIVELL:

A – El nostre Ideari vol ésser una acció mes a sumar a les de tantes persones i grups cívics compromesos a favor de la persona humana, fomentant els Drets Humans.

 

Unión Europea

UNIÓ EUROPEA

 

B – L’anunciat dels Drets Humans fou solament un principi, però resta encara un gran camí per recórrer. Persones i molts col·lectius de països, ciutats i barris, continuen reclamant a crits el reconeixement d’aquests Drets.

SENYERA CATALANA

Senyera de Catalunya

Declaración Universal de los Derechos Humanos

Declaració Universal

dels

Drets Humans

 

Article 1: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.

Article 2: Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta Declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política o d’altra mena, d’origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamental en l’estatut polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona tant si es tracta d’un país o territori independent com si està sota tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.

Article 3: Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona.

Article 4: Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits en totes llurs formes.

Article 5: Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Article 6: Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.

Article 7: Tothom és igual davant la llei i té dret d’obtenir-ne la mateixa protecció sense distincions. Tothom té dret a una mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present Declaració i contra tota provocació a una tal discriminació.

Article 8: Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.

Article 9: Ningú no pot ésser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.

Article 10: Tota persona té dret, en règim d’igualtat. A què la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.

Article 11: 1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d’un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d’un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.

2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d’acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s’imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l’acte delictiu fou comès.

Article 12: Ningú no serà objecte d’intromissions arbitraries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d’atemptats contra la seva fama i la reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions i atemptats.

Article 13: 1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l’interior del país.

2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14: 1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se’n en altres països.

2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.

Article 15: 1. Tot individu té dret a una nacionalitat.

2. Ningú pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a caviar de nacionalitat.

Article 16: 1. A partir de l’edat núbil, l’home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.

2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.

3. La família és l’element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l’Estat.

Article 17: Tota persona, individualment i col·lectivament, té dret a la propietat.

Article 18: Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió, aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l’ensenyament, la predicació, el culte i l’acompanyament de ritus.

Article 19: Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d’expressió i sense consideració de fronteres.

Article 20: 1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífiques.

2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.

Article 21: 1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement.

2. Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d’igualtat.

3. La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que garanteixi la llibertat de vot.

Article 22: Tota persona com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d’obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l’esforç nacional i la cooperació internacional, segons l’organització i els recursos del país.

Article 23: 1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra l’atur.

2. Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.

3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.

  1. Tota persona té dret, unint-se amb els altres a fundar sindicats i afiliar-s’hi per a la defensa dels seus interessos.

Article 24: Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i de vacances periòdiques pagades.

Article 25: 1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i el de la seva família, especialment quan a alimentació, a vestit, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat.

2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d’ell, frueix d’igual protecció social.

Article 26: 1. Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental.

L’ensenyament elemental és obligatori. Cal que l’ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s’obri a tothom l’accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.

2. L’educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d’afavorir la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i tots els grups socials i religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.

3. Els pares tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d’educació de llurs fills.

Article 27: 1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.

2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.

Article 28: Tota persona té dret que regni en el medi social i en l’internacional un ordre que permeti d’assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta Declaració.

Article 29: 1. L’individu té uns deures envers la comunitat en la qual només li és possible el lliure i ple desplegament de la seva personalitat.

2. En l’exercici dels drets i en el gaudir de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l’ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l’ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.

3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i principis de les Nacions Unides.

Article 30: Cap disposició d’aquesta Declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un Estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i de les llibertats que s’hi anuncien.

Venim del Nord, venim del Sud

 

Revolución francesa

La llibertat encoratjant al poble

Anuncios

EL GOS I ELS SEUS AXIOMES

 

HUMANISME

 

EL GOS

 

 i

ELS SEUS AXIOMES

 

 

I – EL GOS

 

El gos, ca, cus o cutxo (Canis lupus familiaris) és un mamífer domèstic de la família dels cànids. Les proves arqueològiques demostren que el gos ha estat en convivència propera amb els humans des de fa com a mínim 9.000 anys, però possiblement des de fa 14.000 anys.

 

 

 

Es creu que el llop gris, del qual és considerat una subespècie, n’és l’avantpassat més immediat. Basant-se en les anàlisis d’ADN, els llops avantpassats dels gossos moderns se separaren de la resta de llops fa uns cent mil anys, i els gossos foren domesticats d’aquests llops grisos fa uns quinze mil anys. Aquesta data significaria que els gossos foren la primera espècie en ser domesticada pels humans.

 

 

Els gossos tenen una gran relació amb els humans, servint d’animals de companyia, d’animals de guàrdia, de gossos pigall o de gossos pastors (d’atura), etc. o de mascotes pels infants de la casa.

 

 

II – SENTITS DELS GOSSOS

 

Els sentits dels gossos són superiors als de l’ésser humà en molts aspectes. Algunes de les seves habilitats sensorials han estat utilitzades pels humans.

 

Vista: S’ha demostrat que els gossos són capaços de distingir el seu amo d’altres persones a distàncies de més d’un quilòmetre i mig. El sistema visual dels gossos depen de la seva visió en condicions de poca il·luminació.

 

Com la majoria de mamífers, els gossos són dicromats (només distingeix dos colors) i tenen una visió en color equivalent al daltonisme vermell – verd en els humans.

 

Oïda: El camp d’audibilitat dels gossos és aproximadament de 40 Hz a 60,000 Hz. Els gossos detecten sons tan greus com 16-20 Hz (en comparació amb 20-70 Hz en els humans) i també per sobre de 45 kHz (en comparació amb 13-20 kHz en els humans), i a més tenen un grau de mobilitat de les orelles que els permet determinar ràpidament l’origen exacte d’un so.

 

Divuit o més músculs poden inclinar, rotar, alçar o baixar les orelles d’un gos. A més, un gos pot detectar l’origen d’un so molt més ràpid que un humà, i sentir sons a una distància fins a quatre vegades més gran que els humans.

 

 

Olfacte: Mentre que el cervell humà és dominat per una gran escorça visual, el cervell caní és dominat principalment per una escorça olfactiva. El bulb olfactiu dels gossos, en proporció a la mida total del cervell, és unes quaranta vegades més gran que el dels humans.

 

Els gossos poden distingir olors a concentracions gairebé 100 milions de vegades inferiors a les que poden distingir els humans.

 

Gust: Entre els sentits del gos, el del gust és el que menys s’ha investigat, i sovint se l’ha relacionat amb l’olfacte. Els gossos poden distingir els sabors bàsics de manera semblant als humans, tot i que gairebé no distingeixen el salat.

 

 

Tacte: Els gossos utilitzen el sentit del tacte per comunicar-se entre ells i amb altres espècies. Si es fa apropiadament, tocar un gos pot servir per estimular-lo o relaxar-lo. Es tracta del primer sentit que es desenvolupa en els cadells nounats, i les gosses comencen a llepar i acaronar les seves cries poc després del naixement.

 

 

III – INTEL·LIGÈNCIA I SENSIBILITAT

 

Tot i que els gossos han estat l’objecte d’una gran quantitat de psicologia conductista, no neixen amb una tabula rasa psicològica, sinó que el seu comportament ve determinat per factors tant genètics com ambientals.

 

 

La intel·ligència és un terme ombrel·la que comprèn les facultats implicades en una gran varietat de tasques mentals, com ara l’aprenentatge, la resolució de problemes i la comunicació. El gos domèstic té una predisposició a exhibir una intel·ligència social inhabitual al món animal. El gossos, com els humans, poden aprendre de diverses maneres diferents.

 

 

L’experimentador intenta comunicar-se amb el gos per mitjà d’una gran varietat de senyals i els resultats demostraren que els gossos eren millors que els ximpanzés, els llops i fins i tot que els infants humans en aquesta tasca.

 

Investigacions han demostrat que els gossos tenen una sensibilitat social subtil, associant pistes comportamentals amb significats abstractes. Un d’aquests tipus de coneixement implica sovint la denominada teoria de la ment (estudi dels fenòmens psicològics, incloent-hi investigacions sobre la natura de la ment, dels estats mentals en general i sobre la consciència), és un camp on destaquen els gossos, que són capaços d’interpretar indicadors socials molt subtils.

 

 

IV- RACES DE GOSOS I L’AJUDA ALS HUMANS

 

El gos és emprat per a aprofitar-ne els sentits, la força física, la rapidesa, la valentia i la intel·ligència. Símbol de fidelitat, apareix en les representacions escultòriques sepulcrals, al peu dels jacents. Actualment, les organitzacions internacionals cinològiques tenen classificades més de 800 races de gossos.

 

La majoria de gossos són mantinguts com a animals de companyia, com un membre més de la família, pot ser una mascota pels petits i el millor amic per  a tots plegats.

 

 

 

Tot i que existeix un gran nombre de maneres en què els gossos poden ajudar els humans. En alguns casos es poden aprofitar les seves habilitats innates, mentre que en altres cal ensinistrar-los:

 

– Els gossos artístics, de circ o actors canins, estan ensinistrats per entretenir el públic.

 

 

– Els gossos de caça ajuden els caçadors a trobar, rastrejar i recuperar la caça.

 

Els gossos d’assistència ajuden les persones amb discapacitats en tasques del dia a dia.

 

 

Els gossos pigall pels deficients visuals.

 

 

Els gossos de teràpia representen una altra manera d’ajudar, per exemple la gent gran que viu en residències geriàtriques o els malalts ingressats en hospitals.

 

– Els gossos de rescat ajuden gent que es troba en situacions difícils.

 

– Els gossos d’atura encara són molt útils pels pastors i ramaders d’arreu del món per dirigir els ramats.

 

 

El gos d’atura català és una raça de gos pròpia de Catalunya. Es feia servir sobretot per vigilar els ramats durant el dia a la zona del Pirineu i a ocupada per la transhumància relacionada amb aquesta zona.

 

 

 

Els gossos de cerca, en canvi, busquen persones desaparegudes.

 

– Els gossos de guàrdia ajuden a protegir la propietat pública o privada.

 

 

 

– Els gossos policia són habitualment ensinistrats per rastrejar o immobilitzar possibles criminals.

 

 

– Els gossos de trineu, que avui en dia es fan servir principalment en esdeveniments esportius.

 

– Ets., etc.

 

 

V- AXIOMES FONAMENTALS DELS DE GOSOS

 

Els axiomes són preposicions indiscutides, admeses per tothom perquè es consideren justes, i respecta als gossos tampoc necessiten demostració com a punt de partença.

 

 

1 – Donem amor i molt d’afecte, que ho necessito més que altre cosa, i et prometo que t’ho tornaré amb escreix.

 

 

2 – No t’enfadis amb mi si faig quelcom que no t’agrada, ensenyem que vols de mi i recorda que la meva vida no dura més d’uns quinze anys.

 

3 – Pensa que tu tens família i molts amics i jo només et tinc a tu.

 

4 – Parla’m, encara que no entengui les teves paraules, però comprenc el teu to de veu i sempre faré tot el possible per complaure’t.

 

 

5 – No em maltractis o castiguis amb crits i cops, recorda que jo també podria mossegar-te i mai ho faré, perquè t’estimo sobre totes les coses.

 

 

6 – No m’ha abandonis mai en el carrer, sigues lleial amb mi com jo ho soc sempre amb tu, no voldria acabar sota les rodes d’un auto o en la gossera municipal. No em cap al cap que no m’estimis.

 

7 – Per favor, cuida’m quan em faci vell, recorda que tu també et faràs gran i confies en que et cuidaran fins al final de la vida.

 

8 – En el meu últim viatge no em deixis sol i quedat al meu costat, em serà més fàcil si tu estàs a prop meu i recorda que sempre t’he estimat molt.

 

 

RESUM

 

A un gos no li importa si ets pobre o ric, si ets llest o no tant, amb una mica d’aigua i menjar se sentirà feliç, mai et trairà i la seva ànima estarà sempre fortament lligada a la teva.

 

 

 

Recopilació i edició

Martí Ferré

 

 

BARÇA 6 COPES EL 2009

 

Humanisme

 

BARÇA

 

 

Sis Copes del Fútbol Club BARCELONA

 

Celebració en la Plaça de Catalunya de Barcelona

 

El primer equip del món:

 

COPA DEL REY – LLIGA DE FUTBOL – CAMPEON DE EUROPA

SUPERCOPA D’ESPANYA – SUPERCOPA D’EUROPA – CAMPIONAT DEL MON DE CLUBS

 

 

 

I – EL BARCELONA CAMPIÓ D’EUROPA

 

Inclús aquells que no senten especial passió pel futbol es complauen davant del bon joc i el conseqüent èxit del F. C. Barcelona a Roma.

 

 

 

 

 

 

 

 

II – EL BARCELONA GUANYA LA LLIGA ESPAÑOLA DE FUTBOL

 

El partit front al poderós i etern rival a la Lliga de Futbol espanyola era decisiu, el resultat del enfrontament semblava incert i es va assolir un triomf que va clarificar qualsevol mena de dubte.

 

 

 

 

 

 

 

III – EL BARCELONA GUANYA LA COPA DEL REY

 

El partit definitiu per merèixer la Copa del Rei fou d’una esportivitat extraordinària entre els aficionats dels dos equips i d’una coincidència plena en manifestar les inquietuds de l’actual crisis econòmica i actuació política del govern i de la oposició.

 

 

 

 

CELEBRACIO EN BARCELONA – TRICAMPIONS

 

La plantilla del F. C. Barcelona s’uneix amb una emotiva i gegantina abraçada amb la seva afició, en un apoteòtic final de festa al Camp Nou, després de recorre els carrers de la ciutat en una caravana per celebrar els tres títols aconseguits per el conjunt de Pep Guardiola, la Copa del Rei, la Lliga Espanyola i la Lliga de Campions.

 

 

 

 

Tota la plantilla lluïa una samarreta commemorativa amb la inscripció “Copa, Lliga i Champions” en el pit i el lema “Son Un” i tots els noms dels jugadors en l’esquena.

 

 

 

 

IV – EL BARÇA GUANYA LA SUPERCOPA D’ESPANYA 2009

 

La Supercopa d’Espanya 2009 es disputà en dos partits (anada i tornada) i la juguen el campió de la Primera divisió espanyola 2008/09 i el campió de la Copa del Rei de futbol 2008-09. En aquest edició com que coincidia el campió de lliga i de copa, com a representant de la Copa del Rei la jugà el subcampió.

 

 

 

V – EL BARÇA GUANYA LA SUPERCOPA D’EUROPA 2009

 

La Supercopa d’Europa de futbol 2009 és una competició que enfrontà al campió de la Lliga de Campions 2008-09, el FC Barcelona, i el guanyador de la Copa de la UEFA 2008-2009, el FC Xakhtar Donetsk. El partit es jugà el 28 d’agost del 2009 a l’Estadi Louis II de Mònaco.

 

 

 

VI – EL BARÇA GUANYA EL CAMPIONAT DEL MON DE CLUBS 2009

 

El Campionat del Món de Clubs de futbol 2009 és una competició de futbol organitzada per la FIFA que es va celebrar als Emirats Àrabs Units durant el mes de desembre de 2009.

 

 

 

BARÇA MILLOR EQUIP DE L’HISTORIA – LES 6 COPES

 

La temporada 2008-09 Josep Guardiola, antic jugador i capità del Barça, és nomenat entrenador del primer equip, malgrat una curta experiència com a entrenador en l’equip filial. Tanmateix, Guardiola canvia totalment la moral i l’esperit de superació del col·lectiu i el Barça aconsegueix una bellesa en el joc i un assoliment de títols com mai al llarg de la seva història, les sis copes possibles!.

 

 

 

 

 

CANTERANOS DEL FUTBOL CLUB BARCELONA

 

La ciutadania aprecia els resultats del Futbol Club Barcelona, que sent molt proper, també dels seus valor humans, realment admirables, però en particular dels seus canteranos i de l’eficaç labor de La Masia, on germina realment : Equip, professionalitat, eficiència i triomf davant de les dificultats de la tasca o competició esportiva.

 

 

 

 

 

 

 

Felicitats i gracies pels bons moments dels que hem pogut gaudir tots els aficionats, davant de les gestes que l’equip del Barça ha realitzat.

 

 

Recopilació i edició

Martí Ferré

 

 

LA PETANCA

 

 

HUMANISME

LA PETANCA

 

Identificació a Catalunya

 

Ciutadans, esports, gent gran, natura, etc.

 

 

 

I – LA PETANCA O DEPORT POPULAR

 

La Petanca és un joc popular típicament provençal, que ja està molt introduït en algunes regions espanyoles, especialment a Catalunya.

 

 

 

El joc procedeix de França, on gaudeix d’una gran acceptació. El seu nom ve de l’expressió “peus junts” del migdia francès, Existeixen federacions que regulen les competicions oficials d’aquest joc, considerat ja com un deport.

 

 

Aparentment el joc és molt simple, es tracta de tirar una bola tant a prop con sigui possible d’un objectiu o petita bola anomenada bolig. Els adversaris poden ser dos equips (doblets) o tres contra tres (triplets). Les partides solen jugar-se a 13 punts, en terreny lliure o bé dins d’una pista delimitada (la mida oficials és de 15 x 4 metres).

 

 

El punt pertany a la bola més propera al bolig. L’adversari té que jugar amb les seves boles fins a guanyar el punt, és a dir, que col·loqui la seva bola més a prop del bolig.

 

 

Les boles han de ser metàl·liques, d’un diàmetre compres entre els 7.05 i els 8 centímetres i un pes de 650 grams com a mínim i 800 com a màxim.

 

El boig té que ser de fusta i el seu diàmetre ha de estar compres entre 25 i 35 mil·límetres.

 

 

II – CARACTERISTIQUES DE LA PETANCA

 

La Petanca té la avantatge de no ser un joc car i de poder practicar-la en tots els llocs i per qualsevol persona.

 

La petanca a Niça

 

Pràcticament tots el terrenys li van bé, amb la condició de que es tracti d’un terreny que les boles no trobin o puguin amagar-se darrere d’obstacles.

 

 

 

Homes o dones, ancians o nens, forts i dèbils, tot el món pot tirar boles i ningú n’està exclòs. La Petanca no coneix de sexes, d’edats, ni procedència o condició social.

 

 

Malgrat tot, entre les desenes de milers de jugadors, hi ha persones que s’apassionen prou com per adquirir una llicencia, saben que la petanca és un deport que exigeix aptituds mentals i físiques que superen el límits del senzill passatemps.

 

 

El joc no sembla molt difícil, però no hi ha que refiar-se d’aquesta aparença, dons hi ha subtilitats en la manera de tirar les boles, en la decisió d’allò que cal fer en un moment determinat, del permanent estudi de tàctica i estratègia.

 

Championnat du Monde de Pétanque 2006 – Grenoble (France)

 

 

III – CLUB DE PETANCA AVIS DE GRÀCIA (Sabadell)

 

Resulta difícil de saber qui va ser l’inventor del joc de “la Petanca”, però sabem que l’esport ha tingut èxit, desprès que l’any 1910 s’organitza a França el primer concurs oficial i, des d’aquella data, l’entusiasme per participar-hi no a parat d’incrementar-se.

 

 

L’esport de la petanca és va iniciar al barri de Gràcia de Sabadell fa ja molt anys, tot i això l’entitat “Club de Petanca Avis de Gràciava ser constituïda formalment l’any 1982, és a dir que té més de 25 anys d’antiguitat i amb ple dinamisme.

 

 

Els seus equips competeixen setmanalment i tenen que demostrar habilitat, psicologia i resistència, combinades amb estratègies, mitjançant això la tensió es manté i es presenten sempre una bona quantitat d’anècdotes.

 

 

 

Paral·lelament el “Club de Petanca Avis de Gràcia” desenvolupa activitats fraternals i d’esbarjo, una dinàmica que cuiden permanentment un bon nombre d’associats que formen part de la Junta Directiva.

 

 

 

 

 

Les reunions fraternals, en forma d’esmorzars o dinars, poder ser en espais a l’aire lliure i en locals dels barri.

 

 

INICI