Fita: PEPE RUBIANES

 

 

Relacions Humanes

 

PEPE RUBIANES

 

 

ACTOR GALAICO – CATALÀ D’ÀCID HUMOR

 

Moment o fet important que constitueix una fita en la nostra història.

 

 

I – PEPE RUBIANES

 

José Rubianes Alegret, més conegut com Pepe Rubianes, (Vilagarcía de Arousa, 2 de setembre del 1947 – Barcelona, 1 de març de 2009) fou un actor de teatre galaico-català resident a Catalunya i especialitzat en mim, imitacions i monòlegs.

 

 

Destacà per la seva ironia, el seu àcid sentit de l’ humor i la seva incontenible xerrameca esquitxada de constants renecs. Es definia com un "actor galaico-català: galaic perquè naixí a Galícia encara que quasi mai he viscut allà i català perquè sempre he viscut a Catalunya encara que mai he nascut aquí.

 

 

En la Universitat de Barcelona es llicencià en filosofia i es va familiaritzà amb els escenaris. Primer s’uní al grup T.O.C. (Teatre Universitari de Càmera). Posteriorment s’integrà en el NGTU (Nou Grup de Teatre Universitari), i on conegué els integrants de la futura companyia Dagoll Dagom, amb la qual col·laboraria en diverses ocasions de la seva carrera. Al 1970, i sent encara universitari, participà com actor de figuració amb text en Un enemic del poble, que s’estrenà en el Teatre Calderón de Barcelona. Posteriorment participà en El cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra, en actuació al Port de la Selva.

 

 

II – BIOGRAFIA ARTISTICA DE PEPE RUBIANES

 

El 1981, Rubianes decidí emprendre el seu camí en solitari. Estrenà el seu espectacle Pay-Pay, que representaria durant tres anys en diverses sales de Barcelona i altres ciutats espanyoles, i en Centreamèrica: Cuba, Mèxic, Panamà, Costa Rica, Nicaragua i Guatemala. Al 1984 estrenà la seva segona obra, NO, que representa a diverses ciutats d’Espanya, Argentina i Uruguai.

 

 

. . . . . . . .

 

 

El 1987 estrenà Sin palabras, i el 1988, En resumidas cuentas, antologia dels millors moments dels seus tres primers espectacles. Rubianes acabà la dècada de 1980 amb un gran prestigi, que ampliaria notablement en la dècada següent, amb obres d’èxit rotund com ¡Por el amor de Diós! (1991) i Ssscum! (1992), que el situaren entre els monologuistes reconeguts.

 

 

 

. . . . . . . .

 

 

En els anys 1990 s’introduí en nous mitjans com la ràdio, el cinema i la televisió, que li atorgaren una gran popularitat social. En aquest apartat destaca el seu treball com a protagonista de la sèrie de televisió Makinavaja, que li oferí certa notorietat que es mantindria durant força temps a Espanya.

 

 

. . . . . . .

 

 

El 1995 estrenà a Barcelona el seu espectacle Rubianes: 15 años, que va aplegar els millors esquetxos dels seus espectacles en solitari des del 1980. El 1997 veiè la llum el seu espectacle, Rubianes, solamente. Amb ocasió del 70è aniversari de Federico García Lorca, el 2006 ha presentà el seu espectacle Lorca eran todos.

 

 

III – PEPE RUBIANES PERSONATGE POLÈMIC

 

El gener del 2006 fou objecte de polèmica per la seva intervenció a El Club, TV3, en la qual, responent a una pregunta del presentador sobre la seva actitud respecte a la unitat d’Espanya va fer un comentari poc afortunat. Posteriorment, davant la commoció causada per aquestes declaracions, es disculpà públicament i matisà que tals comentaris anaven referits a una determinada concepció d’Espanya: "…jo vaig insultar l’Espanya que va matar Lorca. Respecto l’Espanya democràtica i constitucional. Aquesta Espanya em mereix tots els meus respectes i, a més, pertanyo a ella".

 

 

La companyia de Rubianes fou contractada pel director del Teatro Español de Madrid, Mario Gas, per representar l’obra Lorca eran todos, en el marc d’un cicle d’homenatge al poeta granadí durant el mes de setembre de 2006. Després de les protestes en contra de la representació en un teatre de titularitat pública, l’actor decidí retirar de forma voluntària el seu espectacle a causa de, segons les seves paraules, “l’agressiu ambient".

 

 

L’actor destacà que, fins al moment, la presentació de l’obra en diferents ciutats espanyoles no li havia creat cap problema i va tornar a atribuir a una campanya de "la dreta més rància" la situació creada a Madrid.

 

 

IV – PREMIS I DISTINCIONS

 

 

 

1987. Premi Joanot i Racó de l’Arnau al Mejor Actor del Año

1991. Premi Turia

1996. Premi "Els Millors" al Millor Actor per Rubianes 15 años

1998. Premi "Les mil i una"

1998. Premi Especial de la Crítica pels seus 15 anys

1999. Premi San Miquel del Patronat de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega en la Categoria de "Millor Obra Representada en una sala" per Rubianes, solamente.

1999. Premi d’Honor FAD Sebastià Gash

1999. Premi "Els Millors" al Millor Espectacle Teatral per Rubianes, solamente

2001. Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’Arts Escèniques

2006. Premi Gat Perich per la seva trajectòria

 

Pepe Rubianes a la gala: Guanyat el cel amb el Pare Manel’2008

El 19 de maig de 2008 al Teatre Tivoli de Barcelona

 

 

 

V – UN ANY SENSE PEPE RUBIANES

 

L’1 de març de 2009 es va morir l’actor i director teatral Pepe Rubianes d’un càncer de pulmó. Tenia seixanta-un any i havia fet una carrera artística a base de mim, de monòlegs i de comèdia, amb molt d’humor i una xerrameca incontenible.

 

 

 

En aquestes dates, al cap d’un any d’haver-se mort, alguns dels mitjans en què va col·laborar li reten homenatge, TV3 li dedicà el programa de tarda i Catalunya Ràdio un programa especial, en el Teatre Capitol de Barcelona, convidant molts dels seus bons amics.

Coincidint amb aquest primer aniversari l’editorial Ara Llibres, s’hi publicarà el 25 de març Poemas africanos, els poemes que l’actor va escriure durant els viatges per l’Àfrica: una seixantena de poesies que va redactar en els tres grans viatges que va fer a Etiòpia i Kenya durant els anys 2006 i 2007.

 

 

 

 

RESUM

 

Pepe Rubianes va aconseguir guanyar-se l’admiració i amistat del gran públic, malgrat els seus puntuals cridaners i àcids comentaris escènics, quedant definitivament dins la selecta memòria d’un poble sencer i de gran part d’espanyols. DESCANSI EN PAU!.

 

 

 

Recopilació i edició

Martí Ferré

 

 

QUINTO NADALENC EL CIERVO

 

 

Amistat i Relacions Humanes

 

 

QUINTO NADALENC

de la

Societat Coral Recreativa

EL CIERVO

 

Any 1922

 

 

Des d’abans de Nadal fins passat Reis, en el Vallès, al Quinto s’hi juga arreu: a casa, a les entitats socials, a les escoles, etc.

 

 

 

 

 

I – EL QUINTO DE LA S.C.R. EL CIERVO

 

La Societat Coral Recreativa El Ciervo va néixer l’any 1922 i té la seu i la sala d’actes al carrer Viladomat amb Roger de Flor del barri de Gràcia a Sabadell. Durant la seva llarga historia ha fet de plataforma ciutadana de molts grups culturals i/o esportius, de totes les edats.

 

 

 

Entre les activitats que es desenvolupen en la S.C.R. El Ciervo n’és popular el joc del Quinto, joc també anomenat, en altres comarques catalanes i valencianes, la quina, plena o loteria vella, sent típicament un joc de les dates nadalenques, que comencen una setmana avanç de Nadal i finalitzen la nit de Reis amb la presencia dels Reis Mags d’Orient per a obsequiar a tothom i molt particularment als més petits.

 

 

II – METODOLOGIA DEL JOC

 

La seva mecànica consisteix en que cada jugador té una carta amb tots els números de l’1 fins el 90, amb una distribució diferent dels números per cadascuna, i consisteix a marcar els nombres que el “lloro” va cantant.

 

 

Els números estan distribuïts en files de cinc que a la vegada formen sis requadres de tres files. El primer jugador que marca una fila de nombres fa “quinto i guanya; després es juga per la “plena  i guanya el primer jugador que omple un dels requadres de tres files.

 

 

La persona que canta els números, anomenada “lloro, ho fa amb dites i acudits ja siguin tradicionals o adaptats al temps en què es juga i així, dóna un toc d’humor i converteix el joc en una festa.

 

 

També es caracteritza per què els jugadors marquen els nombres cantats amb llavors de plantes (blat de moro, guixes…) i els premis, a més de diners, solen ser lots de Nadal o d’altres premis materials.

  

La figura del lloro és molt important, ha de treure els números de la cistella, cantar-los i col·locar-los, de manera que mentre canta l’anterior, ja està traient el següent. No es pot equivocar i en cas de quinto o plena ha de ésser ell/a qui el validi.

 

 

III – DITES I NOMS TIPICS DELS NUMEROS DEL QUINTO

 

El “lloros’ha d’aprendre dites populars i sants del santoral. Últimament els lloros han incorporat nous mots per als números. Com més sants i mots canti el lloro, i menys números digui, més entretingut i divertit serà el quinto.

 

 

El Quinto és un joc que fomenta l’ humor, l’amistat i la relació entre els que hi juguen. Es basa en la interacció entre el lloro que canta els números i els jugadors. La manera com el lloro canta els números i com responen els jugadors dóna lloc a tota mena de bromes, jocs de paraules, noves denominacions de números, rimes imaginatives, etc. No hi ha cap norma fixa i cada any es bategen alguns números de nou, dels quals sols els que arrelin més es mantindran per sempre.

 

 

Bona part del mèrit es deurà a l’habilitat i gràcia dels lloros, que solen gaudir del corresponent prestigi ja que són considerats tota una institució, un grup de voluntariosos associats, que hauran de vocalitzar bé i amb un ritme pausat, sense precipitar-se o enganxar els números, ni allargar els acudits de manera que el joc sembli aturat.

 

 

NOMS MÉS HABITUALS DELS NUMEROS DEL QUINTO

Entre parèntesi: el què responen els jugadors

 

1 = el més menut (el teu canut), el més petit (del Barça), el més petit de tots (tocava la trompeta) i Cap d’Any.

2 = un dos (tres quatre) i un aneguet.

3 = un tricicle i el tercer (cirerer).

4 = una cadireta.

5 = petit músic (ja te la tinc)

6 = el sis (cu), al sis (alcis vostè), el dia de Reis i mitja dotzena.

7 = al set (alça’t tu), un estripat, la bandereta,  un que té set (que es foti!).

8 = un que és buit (el teu cap) i un que és buit (el teu llit).

9 = davanter centre i un que és nou (el meu cotxe).

 

Zona de NO fumadors

 

10 = pelat el més petit, pelat el jove i el pilota d’or (Messi).

11 = les cametes de la Montse, les cametes del Fermí (i la mare que el va parir), la Diada i parelleta d’uns (iuhUUUU!) .

12 = una dotzena (de pals a l’esquena) i dotzena (d’ous per la nena).

13 = el de la mala sort i el malastruc .

14 = ca, ca, ca, ca, ca, catorze.

15 = la nena maca i Santa Maria.

16 = sexe!.

17 = Sant Antoni.

18 = la majoria d’edat  o la meva edat.

19 = Sant Josep.

 

Zona de fumadors

 

21 = L’aneguet coix, El més elegant  i Sant Lluís Gonzaga.

22 = parelleta d’ànecs i parella de dosos (bruts i fastigosos).

23 = Sant Jordi  i el tejero (todo el mundo al suelo).

24 = Sant Joan i dues dotzenes.

25 = vint-i-cinc (Nadal!).

26 = Sant Esteve.

27 = la verge de Montserrat.

28 = els sants innocents.

29 = el tramvia.

 

31 = l’últim dia de l’any i Sant Silvestre.

33 = els anys de Jesucrist i parella de tresos.

36 = tres dotzenes i l’any de la guerra.

39 = l’any que es va acabar la guerra i la pau relativa.

 

 

43 = el licor.

44 = quac-quac.

45 = mitja part i tres quarts d’hora.

46 = temps afegit.

48 = quatre dotzenes.

 

Entren els Reis Mags

 

50 = pelat el del mig.

55 = parella de músics.

 

Els Reis Mags d’Orient

 

60 = pelat a can seixanta i el cansat.

64 = quasi jubilat.

65 = la jubilació.

66 = parella de sisos o de grisos i parella de mossos d’esquadra.

69 = arriba i abajo, el berro i marra!.

 

Benvinguda als Reis Mags

 

70 = pelat la tieta.

75 = tres ralets.

77 = parella d’estripats i les banderes d’Itàlia.

 

Un “lloro” majestàtic

 

80 = pelat la iaia.

82: el naranjito i el mundial d’Espanya.

88= parellassa, la mamellassa i les mamelles de la Paula.

 

 

90 = pelat l’avi, pelat l’últim i el ventilador espatllat (no venta).

·          

 

IV – ALTRES DITES DEL QUINTO

 

De l’1 al 9: són petits: per exemple, petit dos.

  

Les desenes són pelats: per exemple, pelat trenta o pelo trenta.

 

Quan la desena i la unitat és la mateixa xifra són parelles: per exemple, parella de sisos.

 

Quan surten 3 o més números seguits o acabats igual es demana que el lloro remeni. (REMENAAA!!!) (Remena, remena nena!)

 

Quan a un jugador només li queda un número per fer quinto pot demanar al lloro que l’hi busqui. (BUSACAMELA!) El lloro respon: (I jo que la busco...) I el lloro remena.

 

 

V – ELS REIS MAGS D’ORIENT A LA NIT DE REIS

 

La Nit de Reis es celebra del 5 al 6 de gener de cada any. Durant els dies previs, els nens i nenes innocents escriuen la carta als Reis Melcior, Gaspar i Baltasar tot demanant allò que desitgen, es comporten una mica millor que els dies anteriors i es preparen emocionalment per l’arribada dels Reis.

 

 

 

Segons aquesta tradició, el nen Jesús va rebre la visita de tres savis que seguint l’estrella d’Orient li van regalar or, encens i mirra.

 

 

 

Els reis també participen en El Ciervo, donen regals als nens i nenes o als seus pares, i després es reparteixen en tres grups de patges, segons el rei que acompanyen, i deixen regals per tota la ciutat directament a la mainada i gairebé durant tota la nit.

 

 

RESUM

 

Grans i petits, sembla que tots creiem amb els Reis Mags i confiem amb la loteria nadalenca o la primitiva setmanal, que resulta més substanciosa que el nostre Quinto.

 

 

Però, no val a badar, dons l’experiència ens ensenya que els “reiets” politics que ens haurien d’ajudar no són del tot fiables.

 

 

 

 

Recopilació i edició

Martín Ferré

 

 

INICI